CURSES DE MUNTANYA

Amb motiu de la celebració de les últimes proves dels SKY GAMES, el passat cap de setmana es desplaçaren fins a Vilaller un grup de corredors de Associació s’Esports de Muntanya de Capellades per participar a la SKY MARATHON i a la SKY RACE. Amb un temps esplèndit es va donar sortida a la SKY MARATHON que completarien els 42 km. amb un desnivell positiu de gairebé 3.000 m. Sortint de Vilaller els corredors es comencen a enfilar cap al Coll de Salines passant abans per Ginast, per després de perdre una mica d’alçada, tornar a pujar fins a la presa de Llauset i fins al Coll de Llauset a 2.900 m. d’alçada, des d’on es veuen, a tocar, els cims que ens envolten, de més de 3.000 mts. tots ells. A partir del Coll, la cursa pren pronunciat descens fins arribar de nou a Vilaller. Els components d’Aemdekp arriben amb els següents temps: Loren Hidalgo 6 h.17’; Lluis Contreras 6 h. 53’; Gabriel Ordoñez 7 h. 43’. Amb una diferencia de 30 minuts, surten els corredors de la SKY RACE, els quals han de recórrer 21 km. i superar 1.350 m. de desnivell. Tot passant per Montanui i en direcció al Coll de la Forca, s’arriba al Cap de Capsereta i al Pic de Comadelo per, despres d’una forta baixada retornar a Vilaller.
Temps d’arribada: Eduard Iglesias 3 h. 12’;
Angel Bescos i Samuel Gonzalez amb 3 h. 50’;
Toni Salanova 3 h. 52’;
Francesc Torres 4 h. 01’ i
Cesc Castells 4 h. 04’.
Els corredors que en aquesta cursa s’estrenaven en aquesta modalitat van acabar amb ganes de tornar-hi !!!. Felicitem a l’organització de la prova per estar a prop del corredor en tots els sentits, des de d’informació, recorregut, avituallaments i el tracte rebut.
Comentaris: Francesc Torres

Les fotos

El video

El passat dissabte 30 de junt l’equip 100KP, creat per fer la Trailwalker d’Intermon Oxfdam, va seguir fent entremaliadures i se’n va anar a fer Carros de Foc, la travessia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Per més informació sobre la travessa podeu anar al seu lloc web des d’aquí. Fer aquest cursa va ser el que va iniciar tot un munt d’entrenaments conjunts dels quatre protagonistes del següent reportatge fotogràfic, més en Toni Solsona (que enguany no va poder venir ja està recuperant-se d’una operació, aviat però el tindrem donant guerra), que ens va portar a córrer 100km per la Trailwalker i sumar-ne 70 més el passat cap de setmana. Divendres 29 sortíem a les 15:30h de casa d’en Ramon Riba, direcció Espot, el trajecte perfecte i taxi i cap el Refugi d’Amitges des d’on iniciaríem l’endemà la travessia en modalitat Skyrunner, el que implica fer el recorregut en menys de 24h. Només arribar ens entaularem a sopar, per després preparar-ho tot per l’endemà, mentrestant anaven arribant participants i el nombre d’abandonaments era considerable, per sobre d’un 50% ens deien que havien plegat, tot i que també van arribar algunes “bèsties” amb temps considerables, durant la partida de domino on els mestres del grup ens van donar una lliçó de com jugar-hi. A les 4h va tocar el rellotge, i la veritat de dormir, poc, entre roncs, nervis i les ganes de començar màxim unes tres/quatre hores de són. A les 5 sortíem cap al Refugi Saboredo però aquest història la podeu seguir a través de les imatges de l’àlbum que teniu a continuació, la qualitat en algunes és baixa però és el que té el telèfon mòbil.
Com heu pogut observar, varem trigar 22h15′ Era el temps màxim que ens havíem marcat, però el cert és que el sol fet d’acabar-la et dona una alegria i satisfacció inexplicables! L’endemà va ser dur ja que volíem dormir fins que el cos ens ho permetés, però la realitat va ser que a les 8h estàvem d’en peus, el canvi de temps obligava a baixar a les 9h no fos cas que la cosa es compliques i més tard no hi haguessin taxis, i la veritat, després del camí transcorregut durant el dia anterior no volíem fer gaires esforços més. Un cop a Espot varem anar a recollir el diploma acreditatiu i cap el cotxe de tornada, prèvia parada a Llavorsí a fer un segon esmorzar, teníem gana ves, i després directes cap a Capellades, cansats i cofois. Una aventura a repetir i molt recomanable a fer, ja sigui en un dia o en cinc, aquesta meravella dels Països Catalans s’ha de conèixer. Salut i cames!
Comentaris: Ivan Olvera

Les fotos

No us espanteu, no som els de Gran Nord o com els anomena el speaker de la cursa “El Crakòvia de la Cuita”, som els socis i acompanyants d’AemdeKp que vàrem anar el passat dissabte 9 de juny a la milla vertical dels Pirineus, cursa puntuable pel III Campionat de Curses Verticals de la Feec. La Cuita el Sol, de fet, és la prova més alta del calendari de curses peninsulars, ja que els participants s’enfilen fins als 2905 m del Monteixo. Com ja es tradicional, just després dels sermons dels escriptors pallaresos Marta Lluvich i Pere Coll, es donava el tret de sortida des de la plaça de l’església d’Àreu. Temps esplèndid i poc sol, ho van aprofitar la majoria dels 346 participants per enfilar-se dalt del cim del Monteixo. Els Joves van arribar fins el Jespedil (1.000 mts de desnivell). El retorn al poble, com es habitual, va ser neutralitzat pel itinerari de Crussos, bastant més senzill, planer i ben marcat, que va permetre als participants fer una baixada més còmode i ràpida. Donar les gràcies als animadors que es van desplaçar fins a Àreu per donar-nos suport.
Pos. 20. cat. General 1:19:20 Carles Torrents Rodríguez (Jimmy)
Pos. 85 cat. General 1:44:02 Jordi Batet Casal
Pos 172 cat. General 2:15:50 Eduard Ferrer
Pos. 13 cat. Junior 0:50:57 Gerard Batet Xaus
Comentaris: Jordi Batet

Les fotos

La participació dels membres de l’AEMdeKP una vegada més es va fer notar, sobretot en el sector “elite”, amb 2 integrants entre els 10 primers, el Loren vuitè i l’Àlex, que finalment va quedar 4rt després d’ocupar en bona part de la cursa la segona posició. Si no deixa de desgastar les voreres del capelló i tot li va bé, de ben segur que de cara a una propera edició ja li poden anar reservant un trofeu ben merescut. Per la resta de corredors quedava l’al·licient d’entrar entre els 40 primers i tenien ampolla de cava, i si no com se sol dir i no és cap bestiesa, gaudir-ho va ser el millor premi. El recorregut compartia bona part dels trams amb la passada edició de l’Esquiador. 12 km amb dues pujades potents per senderols i baixades molt ràpides per pistes exposades al sol i a la calor, que van fer una mica de mal. També cal destacar la participació a la cursa i a la caminada de força participants de Capelllades, amb canalla de fins a 4 anys que s’ho van passar de nassos. Només esperar que per una propera edició hi hagi una mica d’ombra a la zona d’arribada, el sol feia petar les pedres. Fins la propera.
Comentaris: Xavier Quintana

Les fotos

Dissabte passat es va celebrar la Vertical Quiri 2012, prova per primera vegada puntuable pel Campionat de Catalunya de curses verticals de la Feec. 349 corredors van prendre part en la cursa que pujava des del poble de Noves del Segre fins el cim que dóna nom a la cursa el Quiri. Moltes caresconegudes i un gran nivell, l’ex campió mundial Agustí Roc ha entrat primer, parant el crono en 36:50. Ambient d’etapa alpina del Tour a la part final del recorregut amb molta gent animant i donant una última empenta als corredors. Membres de l’Aemdekp van donar suport i d’altres van córrer en les diferents categories.
Pos. 12. cat. sènior masculí 0:42:58 Carles Torrents Rodríguez (Jimmy)
Pos. 57 cat. sènior masculí 0:50:59 Loren Hidalgo Mates
Pos 13 cat. Junior masculí 0:52:44 Gerard Batet Xaus
Pos. 21 cat. Veterans masculí 0:55:50 Jordi Batet Casal
Felicitats a tots. Propera cursa:
Vertical Cuita del Sol, us la recomano personalment, una clàssica, fortes emocions i un ambient immillorable. Nosaltres i serem!
Comentaris: Jordi Batet

Les fotos

El passat diumenge 13 de maig de 2012 vaig participar a la 13ª Caminada Popular de l’Anoia que organitza el grup de lleure La Clau, i que enguany ha tingut lloc a la vila de Piera. El recorregut d’aquesta edició era de 19,6 quilòmetres amb un desnivell de 742 metres. La sortida va tenir lloc al parc que hi ha al costat del camp de futbol de Piera. Vaig començar la caminada a les 7:30 en punt amb un cel una mica tapat i una temperatura bastant fresca. Per sortir de Piera, la ruta programada ens va fer passar per la font del Prat, les Flandes i creuar la carretera B-224 per sota. Al Falguerar vam trobar el primer avituallament. Després vam enllaçar una sèrie de camins i pistes fins arribar a la Serra de la Tardana, ja amb una mica més de 7 quilòmetres a les cames, on teníem una merescuda pausa per esmorzar. Fins aquest punt el cel es va mantenir tapat i amenaçant una pluja que finalment no va arribar. O sigui, va fer la temperatura justa per abordar els desnivells de pujada del camí. Ja amb la panxa plena, el sol va fer acte de presència i ja no ens va deixar fins l’arribada. La caminada va continuar pel camí de Ca n’Aguilera i fins la Plana, tot seguint camins i pistes adornats per un paisatge verd i frondós. Els últims quilòmetres van ser per dins Piera, passant pel davant del col·legi, per sota l’estació de tren i per un dels carrers principals de la vila fins tornar al parc d’Isaac Berroya. I per acabar del tot, una camiseta tècnica de record, aquest any d’un color vermellós. Un any més, i ja porto quatre edicions participant-hi, hem gaudit d’una bona caminada, ben organitzada, ideal per passar un matí de diumenge en contacte amb la natura i fent gana per dinar! A veure a on anirem l’any vinent??
Comentaris: Jordi Casals

Les fotos

Fa uns anys quan encara no corria per les meves venes aquest verí del ”running”, ja havia sentit a parlar d’aquesta dura cursa. Just la setmana de la cursa, s’ acomplia el primer any del meu debut en això de les curses, i com fet expressament, el mateix amic de Collbató que em va iniciar en aquest món, em va inscriure.
Tres setmanes abans em va dir: començat a entrenar que farem l’Alba!
Una barreja d’il·lusió i al mateix temps de temor, o respecte… em va envair, però vaja, ni que fos caminant la faria.
El dia de la cursa començava boirós, i vaig sortir seguint al peu de la lletra els consells de ser conservador a la pujada fins a Sant Jeroni i vigilar molt a la baixada sobretot a la part final, la de bateries. La boira va anar escampant, a mida que pujàvem es van alternar núvols i sol, fins una refrescant gotelladeta ens va agafar pel camí dels francesos. Millor això que un sol aclaparador. El temps va acompanyar! A mitja cursa jo encara estava pujant pel tram de dos sentits fins a St. Jeroni, que veig un altre corredor amb la samarreta de l’AEMdeKP! anant fort avall! portava força avantatge! Així dons no era jo l’únic de l’AEMdeKP a la XXV cursa de l’Alba , qui era però?, dorsal 342…, crec?
Baixant de Sant Jeroni, em vaig trobar bé i vaig apretar una mica. A 1 km per l’arribada, i per sorpresa meva, vaig atrapar aquest misteriós corredor de l’AEMdeKP , al passar pel seu costat el vaig saludar i animar, em va dir que s’havia lesionat… Però va ser ell finalment, qui es va posar a costat meu, va accelerar i em va esperonar a anar a “tope” fins al final, no sé d’on va treure forces tenint el turmell com el tenia! I noi… si que vam esprintar! Tant que jo no podia més, fins va afluixar per esperar-me i poder entrar junts a meta quan el cronòmetre marcava un temps de 2h 52’! El que fan unes samarretes! Fan equip!!!
La cursa és dura, però el que més recordaré serà aquest intens km final d’asfalt pels carrers de Collbató, després d’una forta pujada i una exigent baixada, a la recta final les cames se’m revelaven, se m’enrampaven els bessons i el pulsòmetre, que havia tingut calladet durant tota la cursa, va començar a pitar com un boig!
Després, al punt d’assistència mèdica mentre el curaven, varem presentar-nos. Pau, espero que el teu turmell no et turmenti gaire i aviat pugis tornar a donar-li canya! També vaig conèixer el Tomàs, l’amic d’en Pau, a veure si aviat et fas de l’AEMdeKP! Aprofito També, per agrair tots els consells i ànims que des de l’AEMdeKP m’heu donat i que m’han ajudat (gràcies Lluís, David, Eduard, Manel…) Per cert, sabíeu que: El nom de la cursa de l’Alba, no és per que es faci dematí, sinó per que collbatoní que va fundar la prova ara fa 25 edicions va dedicar la prova a la seva filla, l’Alba. Salut i kms!
Comentaris: Toni Argelich

Les fotos

L’equip 100KP a la Trailwalker 2012.
El passat 5 de maig un grup de capelladins, 100KP (Enric Argelich, Ramon Riba, Ivan Olvera, Manel Martínez, Toni Solsona, Josep Martínez i Jordi Flix), varem participar a la cursa solidària que Intermón Oxfam organitza per recaptar fons. Des d’Oxfam expliquen que l’Intermón Oxfam Trailwalker és el desafiament per equips més gran del món per lluitar contra la pobresa. El desafiament és doble: recórrer 100 km en 32 hores en equips de 4 persones i aconseguir almenys 1.500€ per equip en donatius.
270 equips dels 287 que van començar l’Intermón Oxfam Trailwalker van completar els 100 km fins a Sant Feliu de Guíxols. Milers de persones han aportat més de 646.000€ per millorar les condicions de vida de milers de persones que encara viuen en la pobresa.
L’equip 100KP varem aconseguir recaptar de 2.075,42€ i varem completar la cursa en 14:21’04” quedant en una sorprenent sisena posició. Des del grup de corredors volem agrair el suport rebut per totes. Començant pels dos ciclistes que vareu fer tota la cursa al nostre costat animant-nos i recolzant-nos pas a pas, essent l’avituallament mòbil més collonut i catxondo.
Passant pels que ens varen seguir des del kilòmetre 0 fins l’arribada en cadascun dels avituallaments, formant un equip de suport impressionant que: ens va donar forces i ànims per no defallir, ens van esperonar, ens van abraçar, ens van preparar menjars… i sempre, sempre, amb un somriure i un amor immens malgrat el cansament que acumulaven. Sí! No només es cansen els que corren. També a totes aquelles que des de casa ens seguíeu a través de les xarxes socials, dels missatges, de les trucades… i que fins que no varem arribar no vareu parar d’enviar-nos la vostra energia per ajudar-nos a finalitzar. No volem oblidar-nos de totes aquelles que gràcies al vostra granet desinteressat vareu aportar-nos un donatiu, que des d’Intermón Oxfam us agraeixen, però que des de l’equip 100KP us agraïm mil cops més, perquè sense aquest no haguéssim pogut córrer 100km i haver viscut una experiència inoblidable.
I com no agrair al espònsors que ens han ajudat i molt, a Retalls de Cuina (que gran el sopar post 100km que ens vareu preparar!!!), al Jaç Roig, a Lelich, a DeckMetal, i com no, a AEMdeKP per tot el suport i ajut, pels entrenaments conjunts i per viure i compartir amb nosaltres el sentiment de llibertat que ens aporta el córrer. Totes heu fet fet possible que quan arribàvem a Sant Feliu de Guíxols, després d’haver sortit d’Olot feia 14h i amb 100km a les cames recorrent tota la via verda que les uneix passant per Girona, ens emocionéssim com a nens, com a persones que veien com els seus familiars i amics corrien i pedalaven al seu costat o ens esperaven, animant-nos com si fossin herois, quan els veritables herois heu estat els que heu cregut en nosaltres, un cop més gràcies per tot el que ens heu donat!
Comentaris: Ivan Olvera

Les fotos