El passat dissabte 30 de junt l’equip 100KP, creat per fer la Trailwalker d’Intermon Oxfdam, va seguir fent entremaliadures i se’n va anar a fer Carros de Foc, la travessia del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Per més informació sobre la travessa podeu anar al seu lloc web des d’aquí. Fer aquest cursa va ser el que va iniciar tot un munt d’entrenaments conjunts dels quatre protagonistes del següent reportatge fotogràfic, més en Toni Solsona (que enguany no va poder venir ja està recuperant-se d’una operació, aviat però el tindrem donant guerra), que ens va portar a córrer 100km per la Trailwalker i sumar-ne 70 més el passat cap de setmana. Divendres 29 sortíem a les 15:30h de casa d’en Ramon Riba, direcció Espot, el trajecte perfecte i taxi i cap el Refugi d’Amitges des d’on iniciaríem l’endemà la travessia en modalitat Skyrunner, el que implica fer el recorregut en menys de 24h. Només arribar ens entaularem a sopar, per després preparar-ho tot per l’endemà, mentrestant anaven arribant participants i el nombre d’abandonaments era considerable, per sobre d’un 50% ens deien que havien plegat, tot i que també van arribar algunes “bèsties” amb temps considerables, durant la partida de domino on els mestres del grup ens van donar una lliçó de com jugar-hi. A les 4h va tocar el rellotge, i la veritat de dormir, poc, entre roncs, nervis i les ganes de començar màxim unes tres/quatre hores de són. A les 5 sortíem cap al Refugi Saboredo però aquest història la podeu seguir a través de les imatges de l’àlbum que teniu a continuació, la qualitat en algunes és baixa però és el que té el telèfon mòbil.
Com heu pogut observar, varem trigar 22h15′ Era el temps màxim que ens havíem marcat, però el cert és que el sol fet d’acabar-la et dona una alegria i satisfacció inexplicables! L’endemà va ser dur ja que volíem dormir fins que el cos ens ho permetés, però la realitat va ser que a les 8h estàvem d’en peus, el canvi de temps obligava a baixar a les 9h no fos cas que la cosa es compliques i més tard no hi haguessin taxis, i la veritat, després del camí transcorregut durant el dia anterior no volíem fer gaires esforços més. Un cop a Espot varem anar a recollir el diploma acreditatiu i cap el cotxe de tornada, prèvia parada a Llavorsí a fer un segon esmorzar, teníem gana ves, i després directes cap a Capellades, cansats i cofois. Una aventura a repetir i molt recomanable a fer, ja sigui en un dia o en cinc, aquesta meravella dels Països Catalans s’ha de conèixer. Salut i cames!
Comentaris: Ivan Olvera

Les fotos