CURSES DE MUNTANYA

A la Gran Follada! Per quart any consecutiu varis socis d’AEMdeKP van participar a la Gran Follada, una cursa de 6,969 kilòmetres on els corredors, en parelles, han d’anar lligats amb una corda no gaire llarga. Al llarg del recorregut s’ha de superar quatre proves: enrere, cavallet, saltar bales de palla i, finalment, aixecar el company i creuar amb l’altre a coll i be la línia de meta. Aquesta cursa, que es desenvolupa amb un to eminentment festiu, va acabar amb l’entrega dels trofeus als guanyadors de cada categoria –cap per als d’AEMdeKP-, sorteig de molts premis dels nombrosos col•laboradors i amb la participació activa dels nombrosos assistents a l’acte, sobretot joves, que van acabar amb una Harlem Shake.
Comentaris: JORDI MARTÍN CASTRO

Les fotos

El passat diumenge 21 d’Abril es va celebrar la cursa “Pels Camins dels Matxos”. Pels Camins dels Matxos és un recorregut circular amb sortida i arribada a Torelló.
El formen 3 bucles, un de principal, recorregut Bellmunt, i dos bucles secundaris adjuntats al primer, bucle Puigsacalm i bucle Cabrera. El recorregut amb els 3 bucles, és el que anomenem “Pels Camins dels Matxos” que son 62,8 km i 6.150 mts de desnivell acumulat.
El temps màxim per completar la prova és de 15h, i el aquí present, el Txema, va trigar 10:13 h, “només” 4 hores més que el primer classificat que va ser ni més i menys que Iker Karrera de l’equip Salomon, amb un temps de 6:18, temps rècord fins al moment.
Però el temps es lo de menys; el dia es presentava assolellat i amb un molt ambient. Era un dia per gaudir de les magnifiques vistes en alçada de les muntanyes nevades del Pirineu, del Pedraforca, i de moltes altre serralades; de corriols de fagedes i d’alguna que altre baixada tècnica, però en general un recorregut molt bonic o molt bonic.
D’avituallaments la veritat es que no falten, i no et quedes amb gana ni sed, entrepans, botifarra,…
En fi, recomanable per tot aquell/a que vulgui passar unes quantes hores caminant i corrent per un un bonic paratge com és la Serra del Puigsacalm-Bellmunt.
Comentaris: JOSEP MANEL MARTINEZ MIRANDA – (TXEMA)

Les fotos

El passat diumenge 24 de Març es va disputar per quarta vegada la ja clàssica BUTIFARRUNNER, que com cada any va aconseguir un èxit de participació, esgotant les inscripcions en tan sols 24 hores i haver d’obligar a la organització a fer un sorteig per cobrir les 300 places disponibles amb a corredors vinguts de tota Catalunya. La prova que un principi estava prevista per 24 de Febrer , però què, a causa de la intensa nevada del dia abans va haver-se de suspendre pel perill que suposava córrer per capes de gel i per gruixos de neu de fins a 20 cm.
En aquesta nova data, els corredors van gaudir en canvi, d’un excel•lent dia per a la pràctica d’aquest esports i van gaudir del recorregut de sempre, encara que amb certes modificacions que afegien una nova pujada i dos kilòmetres més de corriols al voltant de la població Anoienca de la Llacuna.
Diversos corredors del club van pendre part en la cursa, amb resultats satisfactoris tot i ser principi de temporada i que alguns d’ells amb reptes més importants, van voler conservar la forma per a proves més importants al llarg de l’any que ens espera. Cal esmentar que encara que estar inscrits, en Pablo Osorno, l’Enrich Argelich i en Guillem Parcerises, que venia de fer un excel•lent temps a la Marató de Barcelona, van causar baixa per lesions.
RESULTATS CURSA
Posició 18 2 h. 10 min. Xavier Quintana AEMDEKP
Posició 22 2 h. 10 min. Manel Martínez AEMDEKP
Posició 53 2 h. 19 min. Ivan Olvera AEMDEKP
Posició 62 2 h. 22 min. lluís Contreras AEMDEKP
Posició 89 2 h. 28 min. Jonhtan Caballero AEMDEKP
Posició 91 2 h. 28 min. Toni Argelich AEMDEKP
Posició 148 2 h. 37 min. Marius Torres AEMDEKP
Posició – Retirat per lesió Eduard Ferrer AEMDEKP
La propera cursa i sortida dels corredors d’AEMdeKP serà el proper 21 d’abril a la Cursa de l’Alta Segarra (Sanahüja) on es disputarà el Campionat de Catalunya de Clubs.
Pels socis que vulguin córrer encara tenen les inscripcions obertes i els que vulguin acompanyar animar i gaudir d’aquesta competició també poden fer-ho.
Comentaris: Gabriel Ordóñez / Conan

Les fotos

El dissabte 23 de febrer, tot i la nevada, vaig participar a la meva 1ª Duatló de muntanya. Va ser una experiència irrepetible; el fred, la neu, el fang i les consequents relliscades…3Km amb els peus xops i després 4Km en BTT (l’organització va escurçar el recorregut que havia de ser de 8Km), per continuar corrent uns quants Km més…
Ufff!! Però va valer la pena i crec que les condicions climatològiques van fer que fos un dia molt especial i ben segur recordaré tota la vida.
Comentaris: Bet Danés

Les fotos

Miraré de reportar-vos la meva primera experiència en una marató d’asfalt.
Convidat a passar uns dies als EUA, per en Xavi Faura i família, vaig decidir aprofitar un setmana de vacances per anar a veure’ls. A l’hora d’escollir els dies, vaig proposa’ls-hi la setmana de la Marató de Philadelphia, i… Tot rodó! Al Xavi també li anava bé, és més ell també podria agafar-se uns dies de vacances per ser el meu guia turístic particular, genial!
Les dades es van apropar i després d’una inoblidable setmana visitant Nova York i Washington, deixeu-me agraïr al Xavi la seva dedicació en la part turística i logística, realment vaig tenir dues maratons de propina, maratons turístiques per NY i Washington, visitant tot lo visitable en tant poc temps…
Després arribava la marató de veritat… Va tocar llevar-se d’hora, la sortida es donava a les 7h, el meu supporter viu a una hora i escaig de Philadelphia, però calia arribar una mica d’hora per evitar el col•lapse de transit, 27000 corredors entre la mitja i la marató més 3000 places ampliades destinades, per sorteig, als dissortats corredors de l’anul•lada marató de NY. De manera que tocava situar-se i estirar una miqueta. Recordeu les escales que pujava en Rocky Balboa, dons a costat hi ha una estàtua del personatge que per la ocasió la vesteixen amb la samarreta de la marató, no podia faltar la foto!
Feia un fred que pelava! Però per sort no plovia! Havia glaçat, crec que estàvem a poc sobre 0 C!
L’organització edita un llibret i recomana que llencis les capes de roba que et va sobrant a mida que avança la cursa, les voreres queden plenes de roba i complements… Després es recullen i van destinades a beneficència…
A les 7h l’Alcalde donava la sortida, jo sortia a la darrera onada, no tenia cap temps acreditat… els primers 10 km em sentia bé, avançava bé, moderant-me per reservar alguna força pel final… l’ambient bestial, la ciutat sortia al carrer, la gent animava moltíssim, alguns cridaven el teu nom que llegien al dorsal, altres paraven la ma per que els hi xoquessis…
Situats en punts estratègics: bandes i grups musicals, batucades, cheer leaders,… vint-i-dos punts oficials d’animació a part dels extra oficials: gent disfressada que sortia al carrer, molta gent amb rètols i pancartes (dedicades a corredors en particular , però moltes dedicades a tothom, per animar!)
Hi havien vint punts oficials d’avituallament, disset punts d’avituallament líquid i tres de sòlid, hi havia gent que es muntava el seu punt d’avituallament particular: n’hi havia de cervesa, xuxes, galetes …)
Malauradament, cap al km 14, sense saber com, un dolor al genoll dret em va començar a fer la punyeta, semblava un lligament extern. De seguida vaig buscar un pas que em fos el més indolor possible, que em permetés arribar com a mínim a la mitja marató…, el vaig trobar: un trot suau, la passa curta, econòmica, una velocitat moderada, constant, i… demanant-li al “coco” que exigís més tracció a la cama esquerra…
No sé on vaig llegir que una bona hidratació ajudava a prevenir lesions, vaig pensar que si m’hidratava més potser la lesió no aniria a més, vaig decidir parar a tots els avituallaments que quedaven fins al final, incloent els de cervesa! Això va tenir conseqüències: les parades tècniques…, una per hora… Arribat a la mitja marató, tocava decidir…
El Genoll dret em demanava que parés, que alguna cosa li passava que podia ser greu, que el dolor no enganyava, i, per si de cas ho recordava fent-se més intens quan alterava la passa o el ritme.
Al mateix temps, de sota la samarreta de l’aemdekp, el Cor em deia que havia de continuar, que no estava tant cansat, que havia entrenat, i a Philadelphia no s’hi va cada dia, l’ambient, la gent que animava, sabia que la Núria des de casa rebia a temps real el meu pas pels 10, 21, 30km i meta, el Xavi, els amics, ell sabia que estaven amb mi… podia fallar i tothom ho entendria, però no podia fallar…, no sé si m’explico.
La veu de qui mana, el Cap, deia: quina ràbia tantes curses de preparació, totes sense cap lesió, i justament ara… vigila, vigila, a veure si ho pago car… Sabia pel fulletó que a partir del km 21 hi havien quatre o cinc punts d’atenció mèdica, el Xavi a l’altre costat del mòbil que portava a la cintura… Si calia seguir l’estratègia havia de canviar: res de fer temps, res de distreure’s amb el paisatge i la gent, res de pensar que ets un indi i t’empaiten uns vaquers com fa en Kilian,(en les meves condicions a l’indi ja li haurien fet la pell!). Calia concentrar-me en el trotar constant, en buscar un moviment indolor, fins en donar un sentit místic al patiment, en no pensar gaire, en captar tota l’energia dels ànims que et transmetia la gent, inclosos corredors, en anar fent, a poder ser, fins al final però sense capficar-s’hi massa… I…el Cap va dir endavant!
Els darrers deu quilometres músculs i lligaments, van anar alçant les seves veus provinents de diferents parts del cos, unint-les a les del Genoll… Com en una gran manifestació del sindicat en contra del cansament, reclamant amb pancartes al Cap que aturés tot aquell absurd treball forçat. Però a aquestes alçades de la cursa quan s’albira l’objectiu, el Cap s’entossudeix i no baixa del burro, tot i el perill imminent de vaga general.
Al final notes que hi ha més gent, anima més intensament, fins que reconeixes que ja ho tens a tocar, i t’entra una emoció, una tonteria, una alegria que als Ulls els costa contenir les llàgrimes!!!
Ei! i a la Meta un senyor alt com un Sant Pau, amb les dues mans alçades te les ofereix per que les hi xoquis tot donant-te la benvinguda!, és l’alcalde de Philadelphia! , el de la foto del fulletó, l’alcalde d’una ciutat de 1.500.000 habitants, gairebé com Barcelona, dona la sortida a les 7 del matí i quan vaig entrar després de 4h 08’ l’home era allà! , no sé si va esperar fins al darrer que va arribar al cap de 8h i pico… però chapeau!
No puc comparar-la amb cap altre marató, és la meva primera marató en una gran ciutat, no m’atreveixo a valorar-la però segur que treu nota. Com a experiència un 10!
Per cert, el Genoll es va negar a caminar durant tres dies, el traumatòleg li ha prohibit córrer durant un mes!
Comentaris: Toni Argelich

Les fotos

Diumenge, 2 de desembre, amb una temperartura de 4 sota zero, a les 10 del matí, els components de l’AEMdeKP, ens desplacem a Cabrianes ( Sallent ) per disputar una de les últimes curse d’aquest 2012. És una cursa de muntanya de 10 km i un desnivell positiu de 420 metres. Els tres primers kilòmetres són per pista, seguidament tot corriol, fins arribar al punt més alt on es toca una campana, al km 5,6, fins el km 8 continua sent corriol, i els últims 2 kilòmetres per pista un altre cop. Tot i no ser una cursa gaire tècnica, el terra completament glaçat va fer que més d’un rellisqués. El guanyador de la cursa va ser en Marc Padrós amb un temps de 44:36 i els nostres atletes, d’un total de 228 participants,van fer:
RESULTATS CURSA
54é 55:46 David Aragón AEMDEKP
76é 57:39 Lluís Contreras AEMDEKP
77é 57:40 Pau Osorno AEMDEKP
115é 1:02:43 Eduard Marín AEMDEKP
117é 1:03:04 Gabriel Ordoñez AEMDEKP
147é 1:06:38 Ramon Sánchez AEMDEKP
Comentaris: David Aragón

Les fotos

El passat 24 de novembre uns 150 corredors varem respondre a la crida dels Koalasteam i varem participar de la IV Marató Pirata de Montserrat, un esdeveniment autogestionat i autosostingut, no competitiu i gratuït, que és possible gràcies a al suma de moltes, i on el Koalas son “els encarregats de que les cerveses estiguin correctament refrigerades”, i edn donem fe birres fresques i a dojo en tots els avituallaments. Us animem a visitar el seu web per gaudir de fotos, vídeos i més informació, i animar-vos a fer-la l’any vinent. Tot i això us deixem tot seguit quatre línies de la nostra vivència. Eren les 5:20h del matí del passat 24 de novembre quan el Manel Martínez i l’Enric Argelich em recollien de la porta de casa per anar cap a la muntanya màgica, Montserrat. A les 6h sortia el nostre grup per fer els 42km i poc més, des del Bruc. Dic el nostre grup perquè aquesta marató és no competitiva i es corre en grups, en funció del teu nivell tries grup i hora de sortida, nosaltres varem triar el grup dels expalillus, que teníem previst fer-ho en 7h. De fet el que s’intenta és que tothom arribi de nou al Bruc cap a les 13h fer unes cerveses tots junts i comentar l’experiència. Així doncs, a les 5:45h ja érem a lloc i l’ambient era collonut. Cap a les 6 i 20, després de rebre la informació del nostre sherpa (no us feu mal, si em seguiu no us perdreu i si us perdeu busqueu algú amb GPS, si us pregunten que feu responeu “non capicho”, …) Sortim del Bruc direcció el Castell per Mas Grau i enfilem per la pista direcció Can Jorba, passada aquesta masia agafem un corriol que surt a l’esquerra, camí dels Francesos que ens durà fins a Sant Jeroni, punt més alt del recorregut i de la muntanya, passant per el Camell i les Pinasses. Un cop a Sant Jeroni, fem la foto de grup i cap avall que fa fresqueta, baixarem per les escales fins agafar el Torrent de Santa Maria i un cop arribats al Pla dels Ocells girarem a la dreta per anar a trobar el Pas del Tencabarrals i pujar a buscar el camí nou de Sant Jeroni a l’alçada del Funicular de Sant Joan ( Pla de les Tarantules ), aquí girem a la dreta i pel camí nou, uns 200mts passat el mirador, agafem el corriol a l’esquerra que ens durà al Coll de Pollegons, Artiga Baixa i sortirem a la pista de la Vinya Nova a l’alçada del Clot de la Mònica (km 16 ). Ara encarem cap a Collbató (aigua a la Font de l’ermita de la Salut) per al pista fins arribar a les Coves del Salnitre, punt on trobem el primer avituallament. I collons quin avituallament, ens deixa a tots bocabadats, galetes a dojo, donuts, donetes, bollicaos, fruita… i com no cerveses, jo faig la primera, entre de perles. Des de les coves del Salnitre continuem, ara el recorregut serà igual que la cursa de l’Alba fins el Monestir, primer pel camí de les Feixades, per arribar al Pla de Sant Miquel i baixar al Monestir (km 23), ja portem més de la meitat del recorregut i el tres capelladins ens trobem en forma, aprofitem que fa pujada per fer un atxasso al nostre grup i ens unim al grup de les 6:30h que van un pelico més ràpids. Encarem les escales amunt direcció Plaça Santa Anna, on girarem a la dreta per anar a buscar el camí de l’Arrel fins a Santa Cecília, aquí tot pel Gr172 fins a Can Maçana (km 33). A Santa Cecília trobem el segons avituallament, espectacular de nou, ja que a banda de tenir tot lo dit abans ens trobem pinxos de fruita per sucar amb xocolata negra desfeta, barbar!! I com no, jo ho acompanyo amb una cervesa a la mà i carrego d’aigua la motxilla. Només arribar a Can Maçana, ens trobem amb en Martínez pare que ens fa unes fotos guapes, guapes, que el Manel (Martínez fill) no em passara fins d’aquí tres mesos. I de pet cap al tercer avituallament al pàrquing de Can Maçana, amb més sorpreses! Abans de poder la birra corresponent i endrapar quelcom, cal passar una sèrie de proves: ens pinten els llavis, la cara i el cap, ens col•loquen unes ulleres que ens distorsionen la visió i amb elles hem de pescar una aneguets, jugar a golf i saltar a la xarranca, tot amanit amb un xarrup de rom amb no se que. I per fi la cervesa i el menjar! Ja tan sols queden 9km, sortim de Can Maçana i agafem el camí de l’esquerra direcció l’Era dels Pallers i ens dirigirem cap el refugi Vicenç Barbé pel torrent dels Cirerers, un cop allà direcció el Pas del Príncep , però abans d’arribar-hi agafarem el torrent del Lloro que ens durà per un corriol força divertit fins a la Cova de l’Arcada, Roca del Tambor, Coll del Xicarró i arribarem al Bruc per la pista de la Plana Llarga i Mas Grau. L’arribada collonuda i més quan ens trobem a la Montserrat amb un tortell de Ca la Xata, ben rebut per nosaltres i la resta de corredors que l’oloren, en 2′ no queda ni el paper! Acabem fent uns estiraments gaudint de la darrera cervesa i comentant la vivència. Amb ganes de tornar-hi ja, els de l’equip 100KP us la recomanem 100% i esperem que l’any vinent la representació capelladina creixi, alhora ens oferim voluntaris per fer-la qualsevol dia amb els i les corredores de l’AEMdeKP. Com diu un tal Kilian: més quilometres més diversió. I com diuen els KoalasTema: Que n’aprenguin!
Salut
PD: part d’aquest text està extret de la web dels Koalas, gràcies per tot companys!
Comentaris: Ivan Olvera Baena

Les fotos

A aquestes alçades, parlar de l’edició de Cavalls de Vent 2012, dóna per molt, tant com opinions, així que només dir-vos que aquesta ultra trail de 84 km i 6.000 metres de desnivell positiu amb sortida i arribada a Bagà, aquest any va patir un dia de pluja constant, boira i fred.
Els desplaçats a Bagà vam ser : Manel Martinez Masoni, Enric Argelich, David Aragón, Lluís Contreras, Conan, Txema Martinez i Toni Mena. Tots van abandonar al km 28, al refugi del Serrat de les Esposes, quan portaven més de 5 hores i mitja de cursa. La pluja, la boira, el fred, el fang i el SENY, van fer que abandonar fos una de les opcions més coherents.
Fins l’any vinent CADÍ !
Comentaris: David Aragón

Les fotos