CURSES DE MUNTANYA

Sota el nom de Conca Punk Trail (CPT) i amb l’objectiu de conquerir la conca d’Òdena, el passat 14 d’abril de 2013, 10 malats del córrer per les muntanyes com a cabres varem decidir-nos resseguir gairebé al 100% el PR-C119.
L’excusa era posar-nos a to físicament i mental de cara a les ultres estiuenques,així doncs un total de prop de 69km amb 2150m de desnivell positiu ens esperaven. Puntuals com com un rellotge a la mitjanit començàvem a córrer des de La Pobla de Claramunt enfilant-nos cap al castell. A ritme suau però constant van anar caient els quilòmetres, i amb ells els diversos cims, Castell de la Pobla, Turo de la Guàrdia, Collbàs, La Tossa de Montbui, el poble de Jorba (on havíem deixat un cotxe per tal de fer un avituallament per menjar, veure, canviar-nos de roba i fer un cafetó!), Puig de Sant Miquel, les Maioles, el Bosc Gran (on s’ens van unir dos companys més per fer els darrers 17km i que ens van muntar un espectacular avituallament TicTac), Puig Aguilera, els Mollons i de nou a La Pobla de Claramunt.
Punt i seguit d’una llarga nit i matinada, on després d’una merescuda dutxa després de prop de 10:30h de fotra-li canya a les nostres potes, ens varem preparar un tiberi de cal deu.
L’any vinent un altre, amb algun quilometre més i alguns metres més de desnivell positiu, ho diu un i poder té raó: More Km, More Fun!
Comentaris: IVAN OLVERA

Les fotos

Dimecres 1 de maig, dia del treballador, una cursa a mitja setmana, prop de casa, amb paisatges i corriols en un entorn natural i paisatgístic genial, amb una cursa ideal per a la manifestació festiva en defensa del drets laborals dels nostres grups musculars, tant castigats després de dures jornades d’entrenaments a les que la patronal runera els sotmet…
Una bona representació de corredors i caminadors ens reuniem de bon matí a Castellolí per retrobar-nos, fer la petar, queixar-nos de contractures i distensions, recollir dorsals i bossa d’obsequis, rebre informació i consells sobre el recorregut, i, es clar, fer-nos la foto de grup uniformats amb la samarreta i la senyera del nostre “sindicat”, l’Aemdekp! Ramon, Àngel, Jordi C.,Jordi M., Eduard, Samuel, Conan, Jimmy, Francesc Torres, Xavier, LLuís, Màrius, Vero, Aurea, Santi, Jordi C., Toni
Ens han dit que el circuït corre en sentit invers al de l’any passat, és més llarg i amb més desnivell!, amb l’afegit que degut a les darreres pluges trobarem fang, terres lliscants,aigua a les torrenteres… tots d’acord en que tocarà patir… Però el dia s’aixeca preciós, poques boires que deixen pas al sol i a una temperatura confortant per córrer, ni massa fred ni massa calor.
Ens donen la sortida, i a trescar! planejant inicialment pels volts de Castellolí, que permet estirar el grup fins que arriben els desnivells, fortes pujades, amb pocs trams per recuperar l’alè, així fins aproximadament el km 12, després ja predomina la baixada fins a final de cursa completant els 19’5km de corriols, camins frondosos, paisatge canviant, amb les vistes a Miramar i Montserrat decorades de colors primaverals desbordats. Molt bona organització, avituallaments ben distribuits, espectacular el de la bauma! permet admirar-la mente et recuperes… I molt ben proveït al final de cursa . Una sortida molt participada per l’entitat, on Tothom coincidia en fer en una valoració super positiva tant de la Cursa com de la Caminada.
Un 1 de maig, 100% recomanable per a manifestacions reivindicatives de quadriceps i altres paquets musculars inconformistes!
RESULTATS DE LA CURSA TUGA TRAIL CASTELLOLI – 2013
Posició 07 1 h. 43 min. CARLES TORRENS (JIMMY) KP VERTICAL TEAM
Posició 44 1 h. 59 min. XAVIER QUINTANA AEMDEKP
Posició 110 2 h. 12 min. LLUÍS CONTRERAS AEMDEKP
Posició 118 2 h. 13 min. TONI ARGELICH AEMDEKP
Posició 141 2 h. 17 min. MÀRIUS TORRES AEMDEKP
Posició 172 2 h. 22 min. EDUARD IGLÉSIAS AEMDEKP
Posició 176 2 h. 23 min. RAMON SANCHEZ AEMDEKP Posició 209 2 h. 27 min. GABRIEL ORDOÑEZ (CONAN) AEMDEKP
Posició 241 2 h. 34 min. SANTI MARLÈS AEMDEKP
Posició 252 2 h. 35 min. ÀNGEL BESCÓS AEMDEKP
Posició 253 2 h. 35 min. SAMUEL GONZÁLEZ AEMDEKP
Posició 331 3 h. 03 min. JORDI CAMPS AEMDEKP
Posició 332 3 h. 06 min. FRANCESC TORRES AEMDEKP
Posició 336 3 h. 11 min. JORDI MARTÍN AEMDEKP
Comentaris: TONI ARGELICH

Les fotos

A la Gran Follada! Per quart any consecutiu varis socis d’AEMdeKP van participar a la Gran Follada, una cursa de 6,969 kilòmetres on els corredors, en parelles, han d’anar lligats amb una corda no gaire llarga. Al llarg del recorregut s’ha de superar quatre proves: enrere, cavallet, saltar bales de palla i, finalment, aixecar el company i creuar amb l’altre a coll i be la línia de meta. Aquesta cursa, que es desenvolupa amb un to eminentment festiu, va acabar amb l’entrega dels trofeus als guanyadors de cada categoria –cap per als d’AEMdeKP-, sorteig de molts premis dels nombrosos col•laboradors i amb la participació activa dels nombrosos assistents a l’acte, sobretot joves, que van acabar amb una Harlem Shake.
Comentaris: JORDI MARTÍN CASTRO

Les fotos

El passat diumenge 21 d’Abril es va celebrar la cursa “Pels Camins dels Matxos”. Pels Camins dels Matxos és un recorregut circular amb sortida i arribada a Torelló.
El formen 3 bucles, un de principal, recorregut Bellmunt, i dos bucles secundaris adjuntats al primer, bucle Puigsacalm i bucle Cabrera. El recorregut amb els 3 bucles, és el que anomenem “Pels Camins dels Matxos” que son 62,8 km i 6.150 mts de desnivell acumulat.
El temps màxim per completar la prova és de 15h, i el aquí present, el Txema, va trigar 10:13 h, “només” 4 hores més que el primer classificat que va ser ni més i menys que Iker Karrera de l’equip Salomon, amb un temps de 6:18, temps rècord fins al moment.
Però el temps es lo de menys; el dia es presentava assolellat i amb un molt ambient. Era un dia per gaudir de les magnifiques vistes en alçada de les muntanyes nevades del Pirineu, del Pedraforca, i de moltes altre serralades; de corriols de fagedes i d’alguna que altre baixada tècnica, però en general un recorregut molt bonic o molt bonic.
D’avituallaments la veritat es que no falten, i no et quedes amb gana ni sed, entrepans, botifarra,…
En fi, recomanable per tot aquell/a que vulgui passar unes quantes hores caminant i corrent per un un bonic paratge com és la Serra del Puigsacalm-Bellmunt.
Comentaris: JOSEP MANEL MARTINEZ MIRANDA – (TXEMA)

Les fotos

El passat diumenge 24 de Març es va disputar per quarta vegada la ja clàssica BUTIFARRUNNER, que com cada any va aconseguir un èxit de participació, esgotant les inscripcions en tan sols 24 hores i haver d’obligar a la organització a fer un sorteig per cobrir les 300 places disponibles amb a corredors vinguts de tota Catalunya. La prova que un principi estava prevista per 24 de Febrer , però què, a causa de la intensa nevada del dia abans va haver-se de suspendre pel perill que suposava córrer per capes de gel i per gruixos de neu de fins a 20 cm.
En aquesta nova data, els corredors van gaudir en canvi, d’un excel•lent dia per a la pràctica d’aquest esports i van gaudir del recorregut de sempre, encara que amb certes modificacions que afegien una nova pujada i dos kilòmetres més de corriols al voltant de la població Anoienca de la Llacuna.
Diversos corredors del club van pendre part en la cursa, amb resultats satisfactoris tot i ser principi de temporada i que alguns d’ells amb reptes més importants, van voler conservar la forma per a proves més importants al llarg de l’any que ens espera. Cal esmentar que encara que estar inscrits, en Pablo Osorno, l’Enrich Argelich i en Guillem Parcerises, que venia de fer un excel•lent temps a la Marató de Barcelona, van causar baixa per lesions.
RESULTATS CURSA
Posició 18 2 h. 10 min. Xavier Quintana AEMDEKP
Posició 22 2 h. 10 min. Manel Martínez AEMDEKP
Posició 53 2 h. 19 min. Ivan Olvera AEMDEKP
Posició 62 2 h. 22 min. lluís Contreras AEMDEKP
Posició 89 2 h. 28 min. Jonhtan Caballero AEMDEKP
Posició 91 2 h. 28 min. Toni Argelich AEMDEKP
Posició 148 2 h. 37 min. Marius Torres AEMDEKP
Posició – Retirat per lesió Eduard Ferrer AEMDEKP
La propera cursa i sortida dels corredors d’AEMdeKP serà el proper 21 d’abril a la Cursa de l’Alta Segarra (Sanahüja) on es disputarà el Campionat de Catalunya de Clubs.
Pels socis que vulguin córrer encara tenen les inscripcions obertes i els que vulguin acompanyar animar i gaudir d’aquesta competició també poden fer-ho.
Comentaris: Gabriel Ordóñez / Conan

Les fotos

El dissabte 23 de febrer, tot i la nevada, vaig participar a la meva 1ª Duatló de muntanya. Va ser una experiència irrepetible; el fred, la neu, el fang i les consequents relliscades…3Km amb els peus xops i després 4Km en BTT (l’organització va escurçar el recorregut que havia de ser de 8Km), per continuar corrent uns quants Km més…
Ufff!! Però va valer la pena i crec que les condicions climatològiques van fer que fos un dia molt especial i ben segur recordaré tota la vida.
Comentaris: Bet Danés

Les fotos

Miraré de reportar-vos la meva primera experiència en una marató d’asfalt.
Convidat a passar uns dies als EUA, per en Xavi Faura i família, vaig decidir aprofitar un setmana de vacances per anar a veure’ls. A l’hora d’escollir els dies, vaig proposa’ls-hi la setmana de la Marató de Philadelphia, i… Tot rodó! Al Xavi també li anava bé, és més ell també podria agafar-se uns dies de vacances per ser el meu guia turístic particular, genial!
Les dades es van apropar i després d’una inoblidable setmana visitant Nova York i Washington, deixeu-me agraïr al Xavi la seva dedicació en la part turística i logística, realment vaig tenir dues maratons de propina, maratons turístiques per NY i Washington, visitant tot lo visitable en tant poc temps…
Després arribava la marató de veritat… Va tocar llevar-se d’hora, la sortida es donava a les 7h, el meu supporter viu a una hora i escaig de Philadelphia, però calia arribar una mica d’hora per evitar el col•lapse de transit, 27000 corredors entre la mitja i la marató més 3000 places ampliades destinades, per sorteig, als dissortats corredors de l’anul•lada marató de NY. De manera que tocava situar-se i estirar una miqueta. Recordeu les escales que pujava en Rocky Balboa, dons a costat hi ha una estàtua del personatge que per la ocasió la vesteixen amb la samarreta de la marató, no podia faltar la foto!
Feia un fred que pelava! Però per sort no plovia! Havia glaçat, crec que estàvem a poc sobre 0 C!
L’organització edita un llibret i recomana que llencis les capes de roba que et va sobrant a mida que avança la cursa, les voreres queden plenes de roba i complements… Després es recullen i van destinades a beneficència…
A les 7h l’Alcalde donava la sortida, jo sortia a la darrera onada, no tenia cap temps acreditat… els primers 10 km em sentia bé, avançava bé, moderant-me per reservar alguna força pel final… l’ambient bestial, la ciutat sortia al carrer, la gent animava moltíssim, alguns cridaven el teu nom que llegien al dorsal, altres paraven la ma per que els hi xoquessis…
Situats en punts estratègics: bandes i grups musicals, batucades, cheer leaders,… vint-i-dos punts oficials d’animació a part dels extra oficials: gent disfressada que sortia al carrer, molta gent amb rètols i pancartes (dedicades a corredors en particular , però moltes dedicades a tothom, per animar!)
Hi havien vint punts oficials d’avituallament, disset punts d’avituallament líquid i tres de sòlid, hi havia gent que es muntava el seu punt d’avituallament particular: n’hi havia de cervesa, xuxes, galetes …)
Malauradament, cap al km 14, sense saber com, un dolor al genoll dret em va començar a fer la punyeta, semblava un lligament extern. De seguida vaig buscar un pas que em fos el més indolor possible, que em permetés arribar com a mínim a la mitja marató…, el vaig trobar: un trot suau, la passa curta, econòmica, una velocitat moderada, constant, i… demanant-li al “coco” que exigís més tracció a la cama esquerra…
No sé on vaig llegir que una bona hidratació ajudava a prevenir lesions, vaig pensar que si m’hidratava més potser la lesió no aniria a més, vaig decidir parar a tots els avituallaments que quedaven fins al final, incloent els de cervesa! Això va tenir conseqüències: les parades tècniques…, una per hora… Arribat a la mitja marató, tocava decidir…
El Genoll dret em demanava que parés, que alguna cosa li passava que podia ser greu, que el dolor no enganyava, i, per si de cas ho recordava fent-se més intens quan alterava la passa o el ritme.
Al mateix temps, de sota la samarreta de l’aemdekp, el Cor em deia que havia de continuar, que no estava tant cansat, que havia entrenat, i a Philadelphia no s’hi va cada dia, l’ambient, la gent que animava, sabia que la Núria des de casa rebia a temps real el meu pas pels 10, 21, 30km i meta, el Xavi, els amics, ell sabia que estaven amb mi… podia fallar i tothom ho entendria, però no podia fallar…, no sé si m’explico.
La veu de qui mana, el Cap, deia: quina ràbia tantes curses de preparació, totes sense cap lesió, i justament ara… vigila, vigila, a veure si ho pago car… Sabia pel fulletó que a partir del km 21 hi havien quatre o cinc punts d’atenció mèdica, el Xavi a l’altre costat del mòbil que portava a la cintura… Si calia seguir l’estratègia havia de canviar: res de fer temps, res de distreure’s amb el paisatge i la gent, res de pensar que ets un indi i t’empaiten uns vaquers com fa en Kilian,(en les meves condicions a l’indi ja li haurien fet la pell!). Calia concentrar-me en el trotar constant, en buscar un moviment indolor, fins en donar un sentit místic al patiment, en no pensar gaire, en captar tota l’energia dels ànims que et transmetia la gent, inclosos corredors, en anar fent, a poder ser, fins al final però sense capficar-s’hi massa… I…el Cap va dir endavant!
Els darrers deu quilometres músculs i lligaments, van anar alçant les seves veus provinents de diferents parts del cos, unint-les a les del Genoll… Com en una gran manifestació del sindicat en contra del cansament, reclamant amb pancartes al Cap que aturés tot aquell absurd treball forçat. Però a aquestes alçades de la cursa quan s’albira l’objectiu, el Cap s’entossudeix i no baixa del burro, tot i el perill imminent de vaga general.
Al final notes que hi ha més gent, anima més intensament, fins que reconeixes que ja ho tens a tocar, i t’entra una emoció, una tonteria, una alegria que als Ulls els costa contenir les llàgrimes!!!
Ei! i a la Meta un senyor alt com un Sant Pau, amb les dues mans alçades te les ofereix per que les hi xoquis tot donant-te la benvinguda!, és l’alcalde de Philadelphia! , el de la foto del fulletó, l’alcalde d’una ciutat de 1.500.000 habitants, gairebé com Barcelona, dona la sortida a les 7 del matí i quan vaig entrar després de 4h 08’ l’home era allà! , no sé si va esperar fins al darrer que va arribar al cap de 8h i pico… però chapeau!
No puc comparar-la amb cap altre marató, és la meva primera marató en una gran ciutat, no m’atreveixo a valorar-la però segur que treu nota. Com a experiència un 10!
Per cert, el Genoll es va negar a caminar durant tres dies, el traumatòleg li ha prohibit córrer durant un mes!
Comentaris: Toni Argelich

Les fotos

Diumenge, 2 de desembre, amb una temperartura de 4 sota zero, a les 10 del matí, els components de l’AEMdeKP, ens desplacem a Cabrianes ( Sallent ) per disputar una de les últimes curse d’aquest 2012. És una cursa de muntanya de 10 km i un desnivell positiu de 420 metres. Els tres primers kilòmetres són per pista, seguidament tot corriol, fins arribar al punt més alt on es toca una campana, al km 5,6, fins el km 8 continua sent corriol, i els últims 2 kilòmetres per pista un altre cop. Tot i no ser una cursa gaire tècnica, el terra completament glaçat va fer que més d’un rellisqués. El guanyador de la cursa va ser en Marc Padrós amb un temps de 44:36 i els nostres atletes, d’un total de 228 participants,van fer:
RESULTATS CURSA
54é 55:46 David Aragón AEMDEKP
76é 57:39 Lluís Contreras AEMDEKP
77é 57:40 Pau Osorno AEMDEKP
115é 1:02:43 Eduard Marín AEMDEKP
117é 1:03:04 Gabriel Ordoñez AEMDEKP
147é 1:06:38 Ramon Sánchez AEMDEKP
Comentaris: David Aragón

Les fotos