El passat 24 de novembre uns 150 corredors varem respondre a la crida dels Koalasteam i varem participar de la IV Marató Pirata de Montserrat, un esdeveniment autogestionat i autosostingut, no competitiu i gratuït, que és possible gràcies a al suma de moltes, i on el Koalas son “els encarregats de que les cerveses estiguin correctament refrigerades”, i edn donem fe birres fresques i a dojo en tots els avituallaments. Us animem a visitar el seu web per gaudir de fotos, vídeos i més informació, i animar-vos a fer-la l’any vinent. Tot i això us deixem tot seguit quatre línies de la nostra vivència. Eren les 5:20h del matí del passat 24 de novembre quan el Manel Martínez i l’Enric Argelich em recollien de la porta de casa per anar cap a la muntanya màgica, Montserrat. A les 6h sortia el nostre grup per fer els 42km i poc més, des del Bruc. Dic el nostre grup perquè aquesta marató és no competitiva i es corre en grups, en funció del teu nivell tries grup i hora de sortida, nosaltres varem triar el grup dels expalillus, que teníem previst fer-ho en 7h. De fet el que s’intenta és que tothom arribi de nou al Bruc cap a les 13h fer unes cerveses tots junts i comentar l’experiència. Així doncs, a les 5:45h ja érem a lloc i l’ambient era collonut. Cap a les 6 i 20, després de rebre la informació del nostre sherpa (no us feu mal, si em seguiu no us perdreu i si us perdeu busqueu algú amb GPS, si us pregunten que feu responeu “non capicho”, …) Sortim del Bruc direcció el Castell per Mas Grau i enfilem per la pista direcció Can Jorba, passada aquesta masia agafem un corriol que surt a l’esquerra, camí dels Francesos que ens durà fins a Sant Jeroni, punt més alt del recorregut i de la muntanya, passant per el Camell i les Pinasses. Un cop a Sant Jeroni, fem la foto de grup i cap avall que fa fresqueta, baixarem per les escales fins agafar el Torrent de Santa Maria i un cop arribats al Pla dels Ocells girarem a la dreta per anar a trobar el Pas del Tencabarrals i pujar a buscar el camí nou de Sant Jeroni a l’alçada del Funicular de Sant Joan ( Pla de les Tarantules ), aquí girem a la dreta i pel camí nou, uns 200mts passat el mirador, agafem el corriol a l’esquerra que ens durà al Coll de Pollegons, Artiga Baixa i sortirem a la pista de la Vinya Nova a l’alçada del Clot de la Mònica (km 16 ). Ara encarem cap a Collbató (aigua a la Font de l’ermita de la Salut) per al pista fins arribar a les Coves del Salnitre, punt on trobem el primer avituallament. I collons quin avituallament, ens deixa a tots bocabadats, galetes a dojo, donuts, donetes, bollicaos, fruita… i com no cerveses, jo faig la primera, entre de perles. Des de les coves del Salnitre continuem, ara el recorregut serà igual que la cursa de l’Alba fins el Monestir, primer pel camí de les Feixades, per arribar al Pla de Sant Miquel i baixar al Monestir (km 23), ja portem més de la meitat del recorregut i el tres capelladins ens trobem en forma, aprofitem que fa pujada per fer un atxasso al nostre grup i ens unim al grup de les 6:30h que van un pelico més ràpids. Encarem les escales amunt direcció Plaça Santa Anna, on girarem a la dreta per anar a buscar el camí de l’Arrel fins a Santa Cecília, aquí tot pel Gr172 fins a Can Maçana (km 33). A Santa Cecília trobem el segons avituallament, espectacular de nou, ja que a banda de tenir tot lo dit abans ens trobem pinxos de fruita per sucar amb xocolata negra desfeta, barbar!! I com no, jo ho acompanyo amb una cervesa a la mà i carrego d’aigua la motxilla. Només arribar a Can Maçana, ens trobem amb en Martínez pare que ens fa unes fotos guapes, guapes, que el Manel (Martínez fill) no em passara fins d’aquí tres mesos. I de pet cap al tercer avituallament al pàrquing de Can Maçana, amb més sorpreses! Abans de poder la birra corresponent i endrapar quelcom, cal passar una sèrie de proves: ens pinten els llavis, la cara i el cap, ens col•loquen unes ulleres que ens distorsionen la visió i amb elles hem de pescar una aneguets, jugar a golf i saltar a la xarranca, tot amanit amb un xarrup de rom amb no se que. I per fi la cervesa i el menjar! Ja tan sols queden 9km, sortim de Can Maçana i agafem el camí de l’esquerra direcció l’Era dels Pallers i ens dirigirem cap el refugi Vicenç Barbé pel torrent dels Cirerers, un cop allà direcció el Pas del Príncep , però abans d’arribar-hi agafarem el torrent del Lloro que ens durà per un corriol força divertit fins a la Cova de l’Arcada, Roca del Tambor, Coll del Xicarró i arribarem al Bruc per la pista de la Plana Llarga i Mas Grau. L’arribada collonuda i més quan ens trobem a la Montserrat amb un tortell de Ca la Xata, ben rebut per nosaltres i la resta de corredors que l’oloren, en 2′ no queda ni el paper! Acabem fent uns estiraments gaudint de la darrera cervesa i comentant la vivència. Amb ganes de tornar-hi ja, els de l’equip 100KP us la recomanem 100% i esperem que l’any vinent la representació capelladina creixi, alhora ens oferim voluntaris per fer-la qualsevol dia amb els i les corredores de l’AEMdeKP. Com diu un tal Kilian: més quilometres més diversió. I com diuen els KoalasTema: Que n’aprenguin!
Salut
PD: part d’aquest text està extret de la web dels Koalas, gràcies per tot companys!
Comentaris: Ivan Olvera Baena

Les fotos