CURSES DE MUNTANYA

El passat diumenge 28 de desembre, com si d’una inocentada es tractés uns quants corredors i caminadors varem anar cap a la muntanya màgica per fer una marató, en concret la MpM (Marató Pirata de Montserrat), una volta al massís creada de la la mà dels Koala’sTeam.
El perquè de tot plegat s’origina en la darrera edició de la MpM -la sisena ja-, aquell 29 de novembre varem anar a correr-la però la pluja va fer que retallessim pel Pla dels Ocells. Aquell mateix dia la secció capelladina ja varem marcar la data en què esborraríem el nostre nom del pal i la faríem sencera. L’excusa per tornar-hi ja la teníem i al còrrer la veu amb la resta de companys, es va anar embolicant la troca fins a organitzar la Marató Pirata de Montserrat Esborradora de Noms del Pal del Pla dels Ocells (MpM-ENPPO), una sortida amb 14 corredors que faríem els 42km i 2600+, 2 corredors més que farien la Retallada (uns 25km i 1200+) i 6 caminadors que també farien la curta. I a més 10 companys que en van avituallar a St Cecília, a Can Massana i a l’arribada al Bruc.
A les 6h vam sortir el corredors des del Bruc, enfilant-nos cap al castell del Bruc, d’allà a Can Jorba i cap al camí dels francesos, amunt fins a St Jeroni. Primera aturada i primera cervesa. Seguim corrent gaudint del camí vell de St Jeroni fins el Pla dels Ocells, on esborrem el noms del pal, i el punt on els caminadors i el corredors que fan la curta retallaran més tard, van sortir els primers a les 6:30 i els segons a les 7h. Nosaltres agafem el camí que ens porta cap a St Joan, el dia despunta i durant una estona cauen quatre volves que ens sorprenen i alegren la marxa. Just quan el tenim a tocar el funicular de St Joan, agafem el camí nou de St Jeroni i tornem cap a ell passant per sota de l’agulla de St Magdalena, el mirador posterior i llavors agafem un camí a la dreta que ens baixa fins a la zona del Clot de la Mònica, baixada llarga i trepidant on alguns ens deixem anar més del compte i poc ens falta per tenir una bona rebrincada. A baix agafem la pista que ens porta a Collbató, passem el poble i arribem al pàrquing de les coves del Salnitre, on fem una segona aturada per menjar.
Un cop autoavituallats, enfilem el camí de les Coves del Salnitre direcció el Monestir, a mig camí però agafem un trencall a ma esquerra que ens puja fins a St Miquel, d’allà baixem per la pista fins al Monestir, on només arribar, agafem les escales amunt seguint el GR 172, i ja no el deixarem fins a Can Massana. La cara nord ens mostra la seva frescor, i passem més fred entre les 10 i les 11:30h que a la matinada. A mig camí parem a St Cecília on trobem el primer avituallament amb coca, pastissos, fruits secs, torrons, una mica d’aigua i cerveses per tots, en allà ja hem atrapat als camindors. Fem uns riures i a seguim cap a Can Massana, amb un puja i baixa que va castigant pels quilòmetres correguts. I arribem, ja estem al quilòmetre 31 a Can Massana on, per no perdre la tradició de les Pirates, la Pili ens ha preparat una gimcana, a més ens reunim amb els dos corredors de la volta curta.
Entre cerveses, patates i les proves els mals que ens assetjaven s’esbaixen, i tot i retardar-nos sortim rient per encarar l’últim tram. Sortim de Can Massana i agafem el camí de les batalles durant un tram, al primer trencall ens anem cap a l’esquerra direcció els Pallers, en allà agafem el trencall cap el refugi Vicenç Barbé amb ganes de fer la darrera pujada, un cop al refugi agafem el camí que ens porta a Coll del Porc, abans d’arribar-hi agafem el corriol del Torrent del Lloro cap avall per sortir a la Cova de l’Arcada, des d’allà resseguim el Corriol de la Cova fins sortir a la pista i cap avall que ja tenim el pàrquing a tocar, amb tota la gent que ens ha avituallat. Així doncs, la Pirata de la Pirata o La MpM-ENPPO acomplerta, noms esborrats del Pal i gran dia gaudint de la muntanya màgica, per un recorregut maco i exigent de la mà dels Koala’sTeam Skyrunning. Gràcies a tots els que vareu ser corrent i caminant, i moltissimes gràcies als que ens vareu avituallar (equip100KP i AEMdeKP). Bona pota la de tots, a ser feliços i gas!
Comentaris: Ivan Olvera

Les fotos

el video

Per “petició popular” pengem l’enllaç amb fotos de la Volta Cerdanya, aqui les teniu:

Les fotos

El passat diumenge 23 de febrer es va disputar a la població anoienca de La Llacuna la ja emblemàtica BUTIFARUNNER, que consta amb 6 edicions i que un cop més va acabar amb les inscripcions en un temps rècord.
Com a novetat destacable, en aquesta ocasió el circuit es va realitzar en sentit invers a l’habitual de les darreres 5 proves, deixant així, la terrible ascensió al Puig Castellà com a esforç inicial per als corredors participants.
Un excel•lent dia de sol i temperatura ideal van acollir als atletes en la seva fita de recórrer 22,7 kilòmetres per la serra d’Ancosa en el menor temps possible. I el millor de tots, en Gerard Gil de la UEC ANOIA amb un cronòmetre de 1 hora 56 minuts 33 segons es va alçar amb la victòria de la prova, seguit del Josep Martínez i l’Ignasi Rullo que varen completar el podi final.
L’apartat de Curses de l’entitat, que havia marcat aquest event com a sortida de la secció, va acudir amb una més que meritòria participació, no només amb corredors sinó també amb socis amb ganes d’animar i gaudir veient la cursa i l’esforç dels socis participants.
Mentre els atletes es dirigien cap a la línia de sortida, el grup de suport començava a pujar cap al Puig Castellà (943 m.) per veure el pas de la prova al km. 6,6 per més tard retornar a La Llacuna, fer les compres pertinents d’embotits artesans de la localitat i veure l’arribada dels membres de l’entitat que van quedar en les següents posicions:
– Ivan Olbera —– 20é
– Tomas López —– 53é
– Toni Argelich —– 57é
– Lluís Contreras —– 115é
– Xavier Quintana —– 130é
– Enrich Argelich —– 131é
– Santi Marlés —– 232é
La propera sortida de la secció serà el proper 1 de Maig a la vila de Castellolí on es celebrarà la TUGA TRAIL, que constarà amb una prova de cursa i un altre de caminada per a tots aquells socis que vulguin participar o simplement venir a gaudir del bon ambient.
Comentaris: Gabriel Ordóñez / Lluís Conteras

Burriac Atac 2013
7 de setembre 2013, Burriac Atac al sac!
Cursa nocturna molt recomanable, de 18km i 970 de desnivell acumulat, amb participació aemdekapista (Xavi Quintana i Toni Argelich), aquest any sota amenaça de pluja que finalment va descarregar a la tarda i va deixar un ambient fresc i sense aigua preparant una cursa nocturna amb els camins nets de pols i paradògicament sense fang, per que la terra és de soldó. Això si, calia estar molt atent a pedres i arrels, compte amb relliscades!…
Molt bona organització. Van il•luminar el castell de Burriac, que destacava imponent, el paisatge nocturn fantàstic amb una catifa de milers de llumenetes de les poblacions costaneres destacant entre la foscor de mar i cel, i entre la boscúria de tant en tant entreveies dalt o a baix una impressionant la filera de frontalsque dibuixaven els frontals dels corredors pels camins…
Cursa amb magnífiques vistes nocturnes, pas per molts corriols, això si, no t’estalviaves algunes retencions, si es va a fer temps cal sortir de molt endavant i no afluixar. Molt bona senyalització, molts voluntaris, i avituallaments proveïts, zones perilloses molt ben marcades.
L’any que bé no ens la podem perdre! 18km i 970 de desnivell acumulat.
Comentaris: TONI ARGELICH

Aquest diumenge Barcelona es despertava amb trons, però el cel va tenir pietat i va permetre una cursa de la Mercè pràcticament en sec per al que l’acabaven pels volts dels tres quarts d’hora, després la pluja fina i escalonada va fer acte de presència cosa que s’agraïa en mig de l’ambient xafogós de la ciutat.
Cursa molt participada per capelladins i membres de l’AEMDEKP.
Comentaris: TONI ARGELICH

Benvolguts capelladins socis de aemkp i simpatitzants, Seguint l’exemple d’un molt bon amic, capelladi de renom i amb reputació Maratoniana (entre d’altres Marató de Filadelfia Novembre 2012), m’animo a fer-vos cinc centims d’una experiencia singular viscuda aquest passat dia 29 de Juny a Allentown PA (USA).
Aquesta era una prova d’especial caracteristiques lluny de batre records pero amb un objectiu clar advocar per l’ inclusió de tots aquells nens i nenes que pateixen una discapacitat fent especial énfasi en el món del esport. Aquesta es una prova organitzada per una fundació sense ànim de lucre la Mikaela’s voice ( www.mikaylasvoice.org). quin objectiu es promoure l’ inclusió social dels nens i nenes amb discapacitats a tots nivells. En total hi varen haver 120 participants repartits en equips on el capità era la persona amb la discapacitat i els membres del equip asistien al capità en completar una tram de la cursa o la seva totalitat.
Vàrem tenir com a convidats de luxe uns germans de Tennesse en Connor (10 anys) i Cayden Long (7 anys). En Cayden te paràlisi cerebral que l’impossibilita cap tipus de movement pero amb l’ajut del seu germà ja han complert 14 curses d’aquest estil. Ells han estat nominats en el Kids Sports Ilustrated com a triatletes del any. Si bè hi ha un temps official per cada equip participant via Xip la marca es un objectiu secundari el principal es posar en relleu el esperit de solidaritat i la capacitat de superació del esperit humà malgrat l’etiologia de la discapacitat.
La prova consistia en nedar 100 metres, fer 5 Km en bicicleta i correr 800 metres. Alhora de repartir-nos la feina la meva muller es va quedar amb la bicicleta I el meu fill Joan de 11 anys amb la cursa a peu juntament amb la seva germana Anna (9 anys) el nostre objectiu poder capturar l’arrivada dels dos creuant la linea de meta. A mi em va quedava el nedar els 100 metres amb una corda lligada a la cintura arrosegant un matalas inflat amb la petita a sobre. Jo vaig fer el primer tram de la cursa i el fet d’estar en remull esperant la sortida evocava els anys pasats amb el CNC (Club Nataciò Capellades), els entrenaments d’hivern a la piscina coberta d’Igualada els diumenges al matí, les sessions a la Piscina Blava durant el estiu, les 24hr, la Travessa de Banyoles i la de la Bassa el 25 de desembre 1985. D’ença fins ara no havia nedat mai mès pero ara era qüestio d’arribar i la memòria d’uns muscles tant o mes atrofiats que envellits va respondre, ja teniem la primera part feta.
Sortim de la piscina bufats en direcció a la zona on hi havia la Melissa amb la bicicleta pasem per un tunel huma d’animadores uniformades al mes pur estil americà i m’adono que he nascut 40 anys abans d’hora ….. Quin going fa el jovent mès quant donen el millor que tenen: els seu temps i el seu talents per una causa noble. Pasem el testimoni a la Melissa que comença els 5 Km en bicicleta tot be amb el esbufecs pertinents i acaba els 5 Km amb la tendre memòria del seient al entrecuix quina sensacio romandra viva les properes 12hrs. Al arribar la Melissa tant el Joan com l’Anna ja estaven a punt i amb ganes de posar-se en moviment. El “high five” de la Melissa es l’ordre de sortida per a ells que enfilen els 800 metres restants de la prova acompanyats dels crits d’animació dels assistents.
Haig de confesar que els darrrers 25 metres de la prova s’em va fer un nus a la gola al veure que l’Anna assistida per el seu germa agafava el caminador i creuava la linea de meta. Per posar-ho en perspectiva l’Anna completava la prova 17 setmanes i 3 dies despres d’una complicada intervenciò quirúrquica dels 2 fèmurs i un període de rehabilitació intensiva en un centre especialitzat on fou ingresada durant 8 setmanes.
El nivell de progrès d’una civilitzacio s’ha de mesurar per el nivell d’atenciò e inclusió que la societat proporciona als menys afavorits. Aquest es el repte, ara ens toca a cadascún a aportar-hi el nostre granet de sorra i millorar la propia marca.
Som-hi !!! . Just do it !!!
Comentaris: XAVI FAURA

Sota el nom de Conca Punk Trail (CPT) i amb l’objectiu de conquerir la conca d’Òdena, el passat 14 d’abril de 2013, 10 malats del córrer per les muntanyes com a cabres varem decidir-nos resseguir gairebé al 100% el PR-C119.
L’excusa era posar-nos a to físicament i mental de cara a les ultres estiuenques,així doncs un total de prop de 69km amb 2150m de desnivell positiu ens esperaven. Puntuals com com un rellotge a la mitjanit començàvem a córrer des de La Pobla de Claramunt enfilant-nos cap al castell. A ritme suau però constant van anar caient els quilòmetres, i amb ells els diversos cims, Castell de la Pobla, Turo de la Guàrdia, Collbàs, La Tossa de Montbui, el poble de Jorba (on havíem deixat un cotxe per tal de fer un avituallament per menjar, veure, canviar-nos de roba i fer un cafetó!), Puig de Sant Miquel, les Maioles, el Bosc Gran (on s’ens van unir dos companys més per fer els darrers 17km i que ens van muntar un espectacular avituallament TicTac), Puig Aguilera, els Mollons i de nou a La Pobla de Claramunt.
Punt i seguit d’una llarga nit i matinada, on després d’una merescuda dutxa després de prop de 10:30h de fotra-li canya a les nostres potes, ens varem preparar un tiberi de cal deu.
L’any vinent un altre, amb algun quilometre més i alguns metres més de desnivell positiu, ho diu un i poder té raó: More Km, More Fun!
Comentaris: IVAN OLVERA

Les fotos

Dimecres 1 de maig, dia del treballador, una cursa a mitja setmana, prop de casa, amb paisatges i corriols en un entorn natural i paisatgístic genial, amb una cursa ideal per a la manifestació festiva en defensa del drets laborals dels nostres grups musculars, tant castigats després de dures jornades d’entrenaments a les que la patronal runera els sotmet…
Una bona representació de corredors i caminadors ens reuniem de bon matí a Castellolí per retrobar-nos, fer la petar, queixar-nos de contractures i distensions, recollir dorsals i bossa d’obsequis, rebre informació i consells sobre el recorregut, i, es clar, fer-nos la foto de grup uniformats amb la samarreta i la senyera del nostre “sindicat”, l’Aemdekp! Ramon, Àngel, Jordi C.,Jordi M., Eduard, Samuel, Conan, Jimmy, Francesc Torres, Xavier, LLuís, Màrius, Vero, Aurea, Santi, Jordi C., Toni
Ens han dit que el circuït corre en sentit invers al de l’any passat, és més llarg i amb més desnivell!, amb l’afegit que degut a les darreres pluges trobarem fang, terres lliscants,aigua a les torrenteres… tots d’acord en que tocarà patir… Però el dia s’aixeca preciós, poques boires que deixen pas al sol i a una temperatura confortant per córrer, ni massa fred ni massa calor.
Ens donen la sortida, i a trescar! planejant inicialment pels volts de Castellolí, que permet estirar el grup fins que arriben els desnivells, fortes pujades, amb pocs trams per recuperar l’alè, així fins aproximadament el km 12, després ja predomina la baixada fins a final de cursa completant els 19’5km de corriols, camins frondosos, paisatge canviant, amb les vistes a Miramar i Montserrat decorades de colors primaverals desbordats. Molt bona organització, avituallaments ben distribuits, espectacular el de la bauma! permet admirar-la mente et recuperes… I molt ben proveït al final de cursa . Una sortida molt participada per l’entitat, on Tothom coincidia en fer en una valoració super positiva tant de la Cursa com de la Caminada.
Un 1 de maig, 100% recomanable per a manifestacions reivindicatives de quadriceps i altres paquets musculars inconformistes!
RESULTATS DE LA CURSA TUGA TRAIL CASTELLOLI – 2013
Posició 07 1 h. 43 min. CARLES TORRENS (JIMMY) KP VERTICAL TEAM
Posició 44 1 h. 59 min. XAVIER QUINTANA AEMDEKP
Posició 110 2 h. 12 min. LLUÍS CONTRERAS AEMDEKP
Posició 118 2 h. 13 min. TONI ARGELICH AEMDEKP
Posició 141 2 h. 17 min. MÀRIUS TORRES AEMDEKP
Posició 172 2 h. 22 min. EDUARD IGLÉSIAS AEMDEKP
Posició 176 2 h. 23 min. RAMON SANCHEZ AEMDEKP Posició 209 2 h. 27 min. GABRIEL ORDOÑEZ (CONAN) AEMDEKP
Posició 241 2 h. 34 min. SANTI MARLÈS AEMDEKP
Posició 252 2 h. 35 min. ÀNGEL BESCÓS AEMDEKP
Posició 253 2 h. 35 min. SAMUEL GONZÁLEZ AEMDEKP
Posició 331 3 h. 03 min. JORDI CAMPS AEMDEKP
Posició 332 3 h. 06 min. FRANCESC TORRES AEMDEKP
Posició 336 3 h. 11 min. JORDI MARTÍN AEMDEKP
Comentaris: TONI ARGELICH

Les fotos