Benvolguts capelladins socis de aemkp i simpatitzants, Seguint l’exemple d’un molt bon amic, capelladi de renom i amb reputació Maratoniana (entre d’altres Marató de Filadelfia Novembre 2012), m’animo a fer-vos cinc centims d’una experiencia singular viscuda aquest passat dia 29 de Juny a Allentown PA (USA).
Aquesta era una prova d’especial caracteristiques lluny de batre records pero amb un objectiu clar advocar per l’ inclusió de tots aquells nens i nenes que pateixen una discapacitat fent especial énfasi en el món del esport. Aquesta es una prova organitzada per una fundació sense ànim de lucre la Mikaela’s voice ( www.mikaylasvoice.org). quin objectiu es promoure l’ inclusió social dels nens i nenes amb discapacitats a tots nivells. En total hi varen haver 120 participants repartits en equips on el capità era la persona amb la discapacitat i els membres del equip asistien al capità en completar una tram de la cursa o la seva totalitat.
Vàrem tenir com a convidats de luxe uns germans de Tennesse en Connor (10 anys) i Cayden Long (7 anys). En Cayden te paràlisi cerebral que l’impossibilita cap tipus de movement pero amb l’ajut del seu germà ja han complert 14 curses d’aquest estil. Ells han estat nominats en el Kids Sports Ilustrated com a triatletes del any. Si bè hi ha un temps official per cada equip participant via Xip la marca es un objectiu secundari el principal es posar en relleu el esperit de solidaritat i la capacitat de superació del esperit humà malgrat l’etiologia de la discapacitat.
La prova consistia en nedar 100 metres, fer 5 Km en bicicleta i correr 800 metres. Alhora de repartir-nos la feina la meva muller es va quedar amb la bicicleta I el meu fill Joan de 11 anys amb la cursa a peu juntament amb la seva germana Anna (9 anys) el nostre objectiu poder capturar l’arrivada dels dos creuant la linea de meta. A mi em va quedava el nedar els 100 metres amb una corda lligada a la cintura arrosegant un matalas inflat amb la petita a sobre. Jo vaig fer el primer tram de la cursa i el fet d’estar en remull esperant la sortida evocava els anys pasats amb el CNC (Club Nataciò Capellades), els entrenaments d’hivern a la piscina coberta d’Igualada els diumenges al matí, les sessions a la Piscina Blava durant el estiu, les 24hr, la Travessa de Banyoles i la de la Bassa el 25 de desembre 1985. D’ença fins ara no havia nedat mai mès pero ara era qüestio d’arribar i la memòria d’uns muscles tant o mes atrofiats que envellits va respondre, ja teniem la primera part feta.
Sortim de la piscina bufats en direcció a la zona on hi havia la Melissa amb la bicicleta pasem per un tunel huma d’animadores uniformades al mes pur estil americà i m’adono que he nascut 40 anys abans d’hora ….. Quin going fa el jovent mès quant donen el millor que tenen: els seu temps i el seu talents per una causa noble. Pasem el testimoni a la Melissa que comença els 5 Km en bicicleta tot be amb el esbufecs pertinents i acaba els 5 Km amb la tendre memòria del seient al entrecuix quina sensacio romandra viva les properes 12hrs. Al arribar la Melissa tant el Joan com l’Anna ja estaven a punt i amb ganes de posar-se en moviment. El “high five” de la Melissa es l’ordre de sortida per a ells que enfilen els 800 metres restants de la prova acompanyats dels crits d’animació dels assistents.
Haig de confesar que els darrrers 25 metres de la prova s’em va fer un nus a la gola al veure que l’Anna assistida per el seu germa agafava el caminador i creuava la linea de meta. Per posar-ho en perspectiva l’Anna completava la prova 17 setmanes i 3 dies despres d’una complicada intervenciò quirúrquica dels 2 fèmurs i un període de rehabilitació intensiva en un centre especialitzat on fou ingresada durant 8 setmanes.
El nivell de progrès d’una civilitzacio s’ha de mesurar per el nivell d’atenciò e inclusió que la societat proporciona als menys afavorits. Aquest es el repte, ara ens toca a cadascún a aportar-hi el nostre granet de sorra i millorar la propia marca.
Som-hi !!! . Just do it !!!
Comentaris: XAVI FAURA