CURSES DE MUNTANYA

CRÒNICA TRAIL BERGADANA

El cap de setmana del 20-21 de juny la secció de curses va organitzar una escapada a terres bergadanes per compartir plegats l’experiència de la Berga Trail 2015.
Aquest event ens oferia un ventall de 5 curses : la vertical, la marató , la mitja de 25km la mini d’13.8 km. i la Kids, la infantil. N’hi havia per a tots els gustos!
La Aemdekp, amb el Lluís al capdavant de la secció, va organitzar la possibilitat de passar el cap de setmana proposant l’allotjament al càmping i el dinar de germanor de dissabte, amb barbacoa! Garantint així dues jornades de convivència, germanor, carn a la brasa , anècdotes, diversió, i bon rotllo!
No tothom va poder fruir de la festa els dos dies, però us garanteixo que amb la vivència de córrer diumenge ja n’hi havia prou per disfrutar d’unes curses que combinen la duresa i exigència d’un gran desnivell amb el goig d’ un paisatge canviant ple de senders ombrívols, pistes, prats immensos, boscos frondosos, muntanyes imponents, vaques mandroses, poblets i santuaris amagats…
I l’organització excel·lent, amb els camins molt ben marcats, els avituallaments ben proveïts i distribuïts, personal molt amatent, i amb dinar final inclòs. Santi felicitats per la part que et toca!
Però sobretot, sobretot, sobretot, la vivència que feia adonar-te que pertanyent a l’Aemdekp… les curses són quelcom més!
Per que Aemdekp també és alguna cosa més!
Us asseguro que cap dels altres clubs que competien tenien l’animació que teníem nosaltres.
Trobar-se la munió de samarretes grogues i negres amb tota la claca dels nostres grans i petits animant a banda i banda de la pujada de la Figuerassa, corejant el teu nom, trametent-te bones vibracions i tota l’energia, això t’injecta més força que el millor dels gels! I és que un no sap com agrair-ho… per que no té preu!
Per descomptat també he de parlar del suport entre corredors, i crec que puc parlar en nom de tots! Rebre aquell consell, aquells mots d’ànims, aquell córrer en silenci plegats, aquell suport fent-nos de llebre, aquell glop d’aigua ofert en un moment crític,… això tampoc te preu! Personalment gràcies Alex, David i Raul.
La traca va ser a l’arribada. Indescriptible, inenarrable… vaja que just a l’inici de la recta de meta, quan els corredors avancem ja exhausts, amb les cames que pesen com el plom… coneixedors que aviat acaba el patiment i els darrers metres s’allarguen interminables… aleshores començar a escoltar el brunzit d’eixam inconfusible …. i veure que és tracta de tota la colla “aemdekpera”! que es prepara per fer un passadís, amb onada inclosa, aplaudiments, crits d’anims,,, vaja una bogeria, un esclat indescriptible dels que queden marcats al cor i la memòria!

Aquests van ser els nostres resultats:

MITJA 25km

Modalitat : MITJA / Sexe : Home

10 LEAL BLANCO ALEX Sènior (10) 3h07:47.

21 GARCIA HIDALGO DAVID Sènior (21) 3h19:47.

23 PEREZ VALIENTE RAUL Sènior (23) 3h23:00.

1 ARGELICH CABALLERIA TONI Màster (1) 3h23:56.

15 CONTRERAS SOLA LLUIS MITJA Veterà (15) 3h42:16.

38 SANCHEZ XAUS RAMON MITJA Sènior (38) 3h48:23.

6 ARGELICH TORRA ENRIC MITJA Màster (6) 3h52:57.

60 COLOM I MASSANA TON Sènior (60) 4h10:43.3

61 CLARAMUNT ALCOBERRO JORDI Sènior (61) 4h10:51.

81 MENA PACHE RAMON MITJA Sènior (81) 5h21:57.

MINI 14km

Modalitat : MINI / Sexe : Dona / Categoria : Absoluta

1 BATET XAUS GERARD Júnior (1) 1h36:05.

16 LÓPEZ SERRANO ESTEBAN Absoluta (16) 2h06:20.

17 QUINTANA MARTÍN XAVIER Absoluta (17) 2h06:21.

3 GONZALEZ SILVIA Absoluta (3) 2h08:41.

les fotos

CRONICA III CORREBOCS
Diumenge 12 d’abril a les 9 del matí a la població de l’Ordal arrenquen conjuntament les dues distàncies, 15 i 31 quilòmetres, és la a la segona prova puntuable per la 3ª Lliga de Curses de Muntanya Gran Penedès, lliga que inclou la nostrada Neanderthal.
Aquesta cursa l’organitza l’Ateneu Ordalenc, l’Ajuntament de Subirats i l’associació Crestabocs. És una dura cursa que recorre les muntanyes d’Ordal i corona cims emblemàtics com el Crestabocs, el Puig d’Agulles i el Montcau.
Consta d’un desnivell positiu acumulat de 1.300 metres per la distancia llarga i de 550 metres per la distancia curta.
En aquesta edició han representat AEMDEKP a la cursa de 31km: Ivan Olvera, Tomàs Lopez , Ton Colom i Àngel Jiménez i a la cursa de 15 km: Toni Argelich i Nur Vilches (Semàfor).
El dia naixia amb una temperatura ideal per córrer, la cursa comença en pujada fent un petit recorregut pels carrers del poble per estirar corredors abans dels corriols. De seguida però s’entra en terreny muntanyós, alternant petits trams de pista amb algun corriol per acabar agafant la baixada fins al primer avituallament on començaria un autèntic trencacames que duraria fins al km 9,5 resseguint tot el tallafocs, amb un conjunt de sis pujades curtes però amb una forta inclinació i les respectives baixades molt tècniques i pedregoses.
Molt interessant i patidora, la pujada al Crestabocs, que acabava 1,5 kms i 200 metres i escaig de desnivell positiu, que podies acabar amb el repic de campana al fer cim! imatge icònica de la cursa ordalenca.
A partir d’aquí tot baixada pels de la de 15km fins al poble.
A partir d’aquí desconec el recorregut llarg , però transcric resum de la crònica dels Corremperlaterra.
Els de la cursa llarga seguien pel corriol sense agafar el trecall que dirigia al poble. vorejant-lo per agafar la segona gran pujada del recorregut, una pista en forma de zig-zag d’1,5 kms i 150 metres positius que precedia una lleugera baixada, primer per pista i després per corriol, que menaria a una riera seca, un tram molt divertit i diferent però on era dificultós córrer amb fluïdesa degut al dibuix inestable del terreny i al cansament de les cames…
Passat aquest tram s’arriba a una pujadeta especialment inclinada pel marge de la riera, aquest any amb l’ajuda d’una corda. A partir d’aquí, uns pocs metres resseguint la carretera i la pujada visualitzant una antiga torre de vigilància que enllaçava una llarga baixada per corriols de gairebé quatre quilòmetres.
Al km 23, començava la llarga pujada de tres quilòmetres a Puig d’Agulles el punt més elevat de Subirats i, evidentment, també de la cursa. La calor era l’altre enemic a véncer, quedaven encara dues fortes pujades fins al cim del Montcau on de segur s’acusava l’esgotament d’una cursa molt més dura del que indica el seu desnivell.
Des del Montcau s’encaren els últims tres quilòmetres de la cursa. Una baixada només interrompuda per una última sorpresa en forma de pujada, no excessivament llarga, però amb una inclinació notable…
Per finalment arribar al poble per gaudir de la cervesa i la magnifica botifarra que els voluntaris havien preparat.
Molt bona organització! voluntaris sempre atents, amb un bon tracte al corredor, aportant un gran nombre d’avituallaments, complerts i amb un bon desplegament, bon marcatge de camins, amb ocs d’humor com el maniquí prenent el sol al cim del Crestabocs! Serveis complerts oferint cafeteria, guarda-roba, wc, fisioterapeuta, dutxes…
Cursa molt recomanable!
Bon paper d’AEMDEKP, aquests són els resultats:
CORREBOCS 31KM
IVAN OLVERA BAENA, 8 general i 5 de categoria, 3’10’54
TOMAS LOPEZ POLO, 20 general i 5 de categoria, 3’33’10
TON COLOM MASSANA, 37 general i 24 de categoria, 3’47’2
ANGEL JIMENEZ VIZARRO, 82 general i 49 de categoria 4’10’34
CORREBOCS 15KM
TONI ARGELICH CABALLERIA, 30 general i 2 de categoria, 1’39’26
NUR VILCHES, 72 general i 42 de categoria, 1’54’21

Les fotos

Les fotos

En aquesta lliga hi ha 12 curses, una es la nostra NEANDERTAL,
Són totes curses a prop de casa, la primera és a font Rubí.
A la lliga es puntua de forma individual, per categories, i també com a millor club (Aemdekp).
Hi ha un sistema matemàtic de puntuació que valora, participació, kms, desnivell i diferencial del teu temps vers el primer classificat, al final de la lliga compten els teus millors resultats, triats en un màxim de 8 curses.
Si participes en totes el dia de cloenda de la lliga i d’entrega de premis et donen un trofeu!
Si esteu federats FEEC t’estalvies 3 o 4 eurus a cada cursa. Vinga a fer Club!
La primera: l’encantada el dia 29 de març a font Rubí, 21 km

http://www.encantadadefontrubi.blogspot.com.es/

Diumenge una edició més de la Botifarunner, la 7ena!
I com acostuma a ser habitual cada any, AEMDEKP hi va estar molt ben representada!
El dia abans la neu, la calamarsa, i el fred varen visitar la Llacuna, però el dia de la cursa es va llevar sense cap núvol, això sí, amb fred i vent.
El traçat de la cursa era gairebé el mateix que el del 2014, però amb molts camins i corriols pintats de blanc per la neu, de plata per la calamarsa gelada i de xocolata pel fangueig. Aquestes peculiaritats sumades a les zones pedregoses i de baixada, ens feien gaudir o… patir d’aquell punt d’adrenalina i xispa que fan expremer els sentits i obliguen a acurar el control i la tècnica.
No van ser pocs els que van caure… Sortosament Res greu pels de casa!
Els resultats locals van ser:
1r. Toni Sanz, 2h 10′ 55″, ambició, constància, gran cursa!
2n. David Garcia, 2h 11′ 31″, boníssim moment de forma, llàstima de la torta de peu al final!
3er. Lluís Contreras, 2h 16′ 10″, la força i l’experiència sempre a dalt!
4art. Marius Torres, 2h 17′ 51″, emergent. El rei a les baixades!
5è, 6è, 7è Ton Colom, Tomàs López, Toni Argelich 2h 19′ 28″ tres mateixos temps, companyonia i club entrant plegats!
8è. Àngel Jiménez 2h 26′ 37″ joventud explosiva!
9è. Ricard Jiménez 2h 37′ 12″ solidesa i veterania!
10è. Ramon Sánchez 2h 39′ 04“ fermesa i constància!
11è. Esteban López 2h 44′ molt bon debut a la mitja distància de muntanya!
12ena. Fanny (Francesca Cabré) Temps aprox. 2h 47′, llàstima de perdre el xip, era temps de podi a la teva categoria! Bona cursa, mala sort!
13è. Toni Claramunt, 3h 04′ 26″ de marxa… acompanyant un amic debutant!
Tots acabant i fent gran el club una vegada més!
Comentaris: Toni Argelich

Les fotos

En Marcel Riba (que porta els gens de córrer per la muntanya) es un tot un expert de les curses de orientació i ens havia parlat d’aquestes, només va faltar que li comentessin que es feia una Rogaining a La LLacuna perquè ens animes a tots a fer-la. Com no podia ser de una altre forma, tots varem dir que endavant.
La cosa no sembla complicada: brúixola vambes, guants per el fred, menjar i aigua, i un plànol amb les fites que ens facilita la organització. La modalitat de la Llacuna era ROGAINING, es a dir cada equip es fa el recorregut que vol i guanyar l’equip que aconsegueix més punts en 6 hores de cursa.
La primera pregunta, com es fan els punts? Doncs cada fita té un valor de 1 a 9 en funció de la dificultat per torbar-la o la distància d’aquesta respecte la sortida. La organització et lloga un SPORTIDENT on marques a cada fita i vas carregant els punts, al final de la competició els descarregues i saps els punts que has fet. Bé, una vegada hem entès com funciona la competència, mans a la obra de KP cap a La Llacuna (previ un cafetó a la Plaça Catalunya a recollir els dorsals i els Sportidents que ja comença. Com sempre anem justos de temps (tots ja ens coneixem i això sabem que no ens ho podem estalviar…) però vaja arribem. A les 10.30 ens fan caminar de la Llacuna cap a Rofes, i a mig camí, arribem a l’inici de la cursa, ens donen el plànol i ràpid, tenim només 10 minuts per prepara la nostra estratègia de cursa, cap a on correrem i quines fites farem.
Un cop decidit el nostre recorregut, almenys la primera part d’aquest i després ja anirem veient, comencen. La primera fita es fàcil i com es la primera ho celebrem amb el crit de moda. Contents per la nostre primera conquesta, anem decidits cap a la segona, tampoc costa de trobar, anem gairebé de sobrats, i una altre Siiiiiiiii.
En la tercera la cosa es una mica més complicada, i la quarta es complica en serio. Tots escampats per la zona i la fita no la trobem, el Manel torna ben esgarrinxat, però al final ja es nostre. Anem cap a la cinquena fita, en el trajecte ens trobem dues noies que anàvem ven organitzades (no es la primera vegada que fan curses d’orientació) i entre tots la trobem, no ha sigut tan difícil, sembla que hem après la mecànica. De sobrats una altre cop Siiiiiiiiiiii. Cap al sisena i les noies van davant, però molts decidides! Allà ens donem compte que “ellas” saben fer dos coses a l’hora córrer i seguir el plànol. Total nosaltres ens tornem equivocar i arribem a la fita molt més tard que elles (el consol es que son les campiones d’Espanya com ens informen al final). No se si es piqué amb les noies o que, però després de passar per Santa Càndia i trobar una nova fita, fem una gran segona part de cursa, ens ho passem de conya correm a ritme amunt i avall, i van caient els punts un darrera al altre treballem com un gran equip (inclòs els senglars ens venen a rebre). El final es apoteòsic fem la ultima fita i acabem a la meta amb 5 hores 59 min 40 segons nomes han sobrat 20 segons……uffffffff quins nervis. Cursa acabada ens ho hem passat de conya.
Ja de tornada anem cap a la piscina de la Llacuna a descarrega el Sportident i a menjar un fantàstic i boníssim CAP i POTA ). I desprès cap a casa contents.
Hem fet 40 Km. 97 punts i el Barça ni ha fotut 6 al Elx. GRAN DISSABTE.
Conclusió: Això de les curses d’orientació per la muntanya té un potencial important, el Marcel ens hi ha ficat com el seu pare abans ens va ficar a les ultres. A més ja ens emplacem a la propera arribar mínim als 100 punts, coi que som l’equip100KP!
Us animem a fer curses d’orientació us ho passareu de conya.
Comentaris: Enric Argelich

Les fotos

El passat diumenge 28 de desembre, com si d’una inocentada es tractés uns quants corredors i caminadors varem anar cap a la muntanya màgica per fer una marató, en concret la MpM (Marató Pirata de Montserrat), una volta al massís creada de la la mà dels Koala’sTeam.
El perquè de tot plegat s’origina en la darrera edició de la MpM -la sisena ja-, aquell 29 de novembre varem anar a correr-la però la pluja va fer que retallessim pel Pla dels Ocells. Aquell mateix dia la secció capelladina ja varem marcar la data en què esborraríem el nostre nom del pal i la faríem sencera. L’excusa per tornar-hi ja la teníem i al còrrer la veu amb la resta de companys, es va anar embolicant la troca fins a organitzar la Marató Pirata de Montserrat Esborradora de Noms del Pal del Pla dels Ocells (MpM-ENPPO), una sortida amb 14 corredors que faríem els 42km i 2600+, 2 corredors més que farien la Retallada (uns 25km i 1200+) i 6 caminadors que també farien la curta. I a més 10 companys que en van avituallar a St Cecília, a Can Massana i a l’arribada al Bruc.
A les 6h vam sortir el corredors des del Bruc, enfilant-nos cap al castell del Bruc, d’allà a Can Jorba i cap al camí dels francesos, amunt fins a St Jeroni. Primera aturada i primera cervesa. Seguim corrent gaudint del camí vell de St Jeroni fins el Pla dels Ocells, on esborrem el noms del pal, i el punt on els caminadors i el corredors que fan la curta retallaran més tard, van sortir els primers a les 6:30 i els segons a les 7h. Nosaltres agafem el camí que ens porta cap a St Joan, el dia despunta i durant una estona cauen quatre volves que ens sorprenen i alegren la marxa. Just quan el tenim a tocar el funicular de St Joan, agafem el camí nou de St Jeroni i tornem cap a ell passant per sota de l’agulla de St Magdalena, el mirador posterior i llavors agafem un camí a la dreta que ens baixa fins a la zona del Clot de la Mònica, baixada llarga i trepidant on alguns ens deixem anar més del compte i poc ens falta per tenir una bona rebrincada. A baix agafem la pista que ens porta a Collbató, passem el poble i arribem al pàrquing de les coves del Salnitre, on fem una segona aturada per menjar.
Un cop autoavituallats, enfilem el camí de les Coves del Salnitre direcció el Monestir, a mig camí però agafem un trencall a ma esquerra que ens puja fins a St Miquel, d’allà baixem per la pista fins al Monestir, on només arribar, agafem les escales amunt seguint el GR 172, i ja no el deixarem fins a Can Massana. La cara nord ens mostra la seva frescor, i passem més fred entre les 10 i les 11:30h que a la matinada. A mig camí parem a St Cecília on trobem el primer avituallament amb coca, pastissos, fruits secs, torrons, una mica d’aigua i cerveses per tots, en allà ja hem atrapat als camindors. Fem uns riures i a seguim cap a Can Massana, amb un puja i baixa que va castigant pels quilòmetres correguts. I arribem, ja estem al quilòmetre 31 a Can Massana on, per no perdre la tradició de les Pirates, la Pili ens ha preparat una gimcana, a més ens reunim amb els dos corredors de la volta curta.
Entre cerveses, patates i les proves els mals que ens assetjaven s’esbaixen, i tot i retardar-nos sortim rient per encarar l’últim tram. Sortim de Can Massana i agafem el camí de les batalles durant un tram, al primer trencall ens anem cap a l’esquerra direcció els Pallers, en allà agafem el trencall cap el refugi Vicenç Barbé amb ganes de fer la darrera pujada, un cop al refugi agafem el camí que ens porta a Coll del Porc, abans d’arribar-hi agafem el corriol del Torrent del Lloro cap avall per sortir a la Cova de l’Arcada, des d’allà resseguim el Corriol de la Cova fins sortir a la pista i cap avall que ja tenim el pàrquing a tocar, amb tota la gent que ens ha avituallat. Així doncs, la Pirata de la Pirata o La MpM-ENPPO acomplerta, noms esborrats del Pal i gran dia gaudint de la muntanya màgica, per un recorregut maco i exigent de la mà dels Koala’sTeam Skyrunning. Gràcies a tots els que vareu ser corrent i caminant, i moltissimes gràcies als que ens vareu avituallar (equip100KP i AEMdeKP). Bona pota la de tots, a ser feliços i gas!
Comentaris: Ivan Olvera

Les fotos

el video

Per “petició popular” pengem l’enllaç amb fotos de la Volta Cerdanya, aqui les teniu:

Les fotos