CURSES DE MUNTANYA

Diumenge una edició més de la Botifarunner, la 7ena!
I com acostuma a ser habitual cada any, AEMDEKP hi va estar molt ben representada!
El dia abans la neu, la calamarsa, i el fred varen visitar la Llacuna, però el dia de la cursa es va llevar sense cap núvol, això sí, amb fred i vent.
El traçat de la cursa era gairebé el mateix que el del 2014, però amb molts camins i corriols pintats de blanc per la neu, de plata per la calamarsa gelada i de xocolata pel fangueig. Aquestes peculiaritats sumades a les zones pedregoses i de baixada, ens feien gaudir o… patir d’aquell punt d’adrenalina i xispa que fan expremer els sentits i obliguen a acurar el control i la tècnica.
No van ser pocs els que van caure… Sortosament Res greu pels de casa!
Els resultats locals van ser:
1r. Toni Sanz, 2h 10′ 55″, ambició, constància, gran cursa!
2n. David Garcia, 2h 11′ 31″, boníssim moment de forma, llàstima de la torta de peu al final!
3er. Lluís Contreras, 2h 16′ 10″, la força i l’experiència sempre a dalt!
4art. Marius Torres, 2h 17′ 51″, emergent. El rei a les baixades!
5è, 6è, 7è Ton Colom, Tomàs López, Toni Argelich 2h 19′ 28″ tres mateixos temps, companyonia i club entrant plegats!
8è. Àngel Jiménez 2h 26′ 37″ joventud explosiva!
9è. Ricard Jiménez 2h 37′ 12″ solidesa i veterania!
10è. Ramon Sánchez 2h 39′ 04“ fermesa i constància!
11è. Esteban López 2h 44′ molt bon debut a la mitja distància de muntanya!
12ena. Fanny (Francesca Cabré) Temps aprox. 2h 47′, llàstima de perdre el xip, era temps de podi a la teva categoria! Bona cursa, mala sort!
13è. Toni Claramunt, 3h 04′ 26″ de marxa… acompanyant un amic debutant!
Tots acabant i fent gran el club una vegada més!
Comentaris: Toni Argelich

Les fotos

En Marcel Riba (que porta els gens de córrer per la muntanya) es un tot un expert de les curses de orientació i ens havia parlat d’aquestes, només va faltar que li comentessin que es feia una Rogaining a La LLacuna perquè ens animes a tots a fer-la. Com no podia ser de una altre forma, tots varem dir que endavant.
La cosa no sembla complicada: brúixola vambes, guants per el fred, menjar i aigua, i un plànol amb les fites que ens facilita la organització. La modalitat de la Llacuna era ROGAINING, es a dir cada equip es fa el recorregut que vol i guanyar l’equip que aconsegueix més punts en 6 hores de cursa.
La primera pregunta, com es fan els punts? Doncs cada fita té un valor de 1 a 9 en funció de la dificultat per torbar-la o la distància d’aquesta respecte la sortida. La organització et lloga un SPORTIDENT on marques a cada fita i vas carregant els punts, al final de la competició els descarregues i saps els punts que has fet. Bé, una vegada hem entès com funciona la competència, mans a la obra de KP cap a La Llacuna (previ un cafetó a la Plaça Catalunya a recollir els dorsals i els Sportidents que ja comença. Com sempre anem justos de temps (tots ja ens coneixem i això sabem que no ens ho podem estalviar…) però vaja arribem. A les 10.30 ens fan caminar de la Llacuna cap a Rofes, i a mig camí, arribem a l’inici de la cursa, ens donen el plànol i ràpid, tenim només 10 minuts per prepara la nostra estratègia de cursa, cap a on correrem i quines fites farem.
Un cop decidit el nostre recorregut, almenys la primera part d’aquest i després ja anirem veient, comencen. La primera fita es fàcil i com es la primera ho celebrem amb el crit de moda. Contents per la nostre primera conquesta, anem decidits cap a la segona, tampoc costa de trobar, anem gairebé de sobrats, i una altre Siiiiiiiii.
En la tercera la cosa es una mica més complicada, i la quarta es complica en serio. Tots escampats per la zona i la fita no la trobem, el Manel torna ben esgarrinxat, però al final ja es nostre. Anem cap a la cinquena fita, en el trajecte ens trobem dues noies que anàvem ven organitzades (no es la primera vegada que fan curses d’orientació) i entre tots la trobem, no ha sigut tan difícil, sembla que hem après la mecànica. De sobrats una altre cop Siiiiiiiiiiii. Cap al sisena i les noies van davant, però molts decidides! Allà ens donem compte que “ellas” saben fer dos coses a l’hora córrer i seguir el plànol. Total nosaltres ens tornem equivocar i arribem a la fita molt més tard que elles (el consol es que son les campiones d’Espanya com ens informen al final). No se si es piqué amb les noies o que, però després de passar per Santa Càndia i trobar una nova fita, fem una gran segona part de cursa, ens ho passem de conya correm a ritme amunt i avall, i van caient els punts un darrera al altre treballem com un gran equip (inclòs els senglars ens venen a rebre). El final es apoteòsic fem la ultima fita i acabem a la meta amb 5 hores 59 min 40 segons nomes han sobrat 20 segons……uffffffff quins nervis. Cursa acabada ens ho hem passat de conya.
Ja de tornada anem cap a la piscina de la Llacuna a descarrega el Sportident i a menjar un fantàstic i boníssim CAP i POTA ). I desprès cap a casa contents.
Hem fet 40 Km. 97 punts i el Barça ni ha fotut 6 al Elx. GRAN DISSABTE.
Conclusió: Això de les curses d’orientació per la muntanya té un potencial important, el Marcel ens hi ha ficat com el seu pare abans ens va ficar a les ultres. A més ja ens emplacem a la propera arribar mínim als 100 punts, coi que som l’equip100KP!
Us animem a fer curses d’orientació us ho passareu de conya.
Comentaris: Enric Argelich

Les fotos

El passat diumenge 28 de desembre, com si d’una inocentada es tractés uns quants corredors i caminadors varem anar cap a la muntanya màgica per fer una marató, en concret la MpM (Marató Pirata de Montserrat), una volta al massís creada de la la mà dels Koala’sTeam.
El perquè de tot plegat s’origina en la darrera edició de la MpM -la sisena ja-, aquell 29 de novembre varem anar a correr-la però la pluja va fer que retallessim pel Pla dels Ocells. Aquell mateix dia la secció capelladina ja varem marcar la data en què esborraríem el nostre nom del pal i la faríem sencera. L’excusa per tornar-hi ja la teníem i al còrrer la veu amb la resta de companys, es va anar embolicant la troca fins a organitzar la Marató Pirata de Montserrat Esborradora de Noms del Pal del Pla dels Ocells (MpM-ENPPO), una sortida amb 14 corredors que faríem els 42km i 2600+, 2 corredors més que farien la Retallada (uns 25km i 1200+) i 6 caminadors que també farien la curta. I a més 10 companys que en van avituallar a St Cecília, a Can Massana i a l’arribada al Bruc.
A les 6h vam sortir el corredors des del Bruc, enfilant-nos cap al castell del Bruc, d’allà a Can Jorba i cap al camí dels francesos, amunt fins a St Jeroni. Primera aturada i primera cervesa. Seguim corrent gaudint del camí vell de St Jeroni fins el Pla dels Ocells, on esborrem el noms del pal, i el punt on els caminadors i el corredors que fan la curta retallaran més tard, van sortir els primers a les 6:30 i els segons a les 7h. Nosaltres agafem el camí que ens porta cap a St Joan, el dia despunta i durant una estona cauen quatre volves que ens sorprenen i alegren la marxa. Just quan el tenim a tocar el funicular de St Joan, agafem el camí nou de St Jeroni i tornem cap a ell passant per sota de l’agulla de St Magdalena, el mirador posterior i llavors agafem un camí a la dreta que ens baixa fins a la zona del Clot de la Mònica, baixada llarga i trepidant on alguns ens deixem anar més del compte i poc ens falta per tenir una bona rebrincada. A baix agafem la pista que ens porta a Collbató, passem el poble i arribem al pàrquing de les coves del Salnitre, on fem una segona aturada per menjar.
Un cop autoavituallats, enfilem el camí de les Coves del Salnitre direcció el Monestir, a mig camí però agafem un trencall a ma esquerra que ens puja fins a St Miquel, d’allà baixem per la pista fins al Monestir, on només arribar, agafem les escales amunt seguint el GR 172, i ja no el deixarem fins a Can Massana. La cara nord ens mostra la seva frescor, i passem més fred entre les 10 i les 11:30h que a la matinada. A mig camí parem a St Cecília on trobem el primer avituallament amb coca, pastissos, fruits secs, torrons, una mica d’aigua i cerveses per tots, en allà ja hem atrapat als camindors. Fem uns riures i a seguim cap a Can Massana, amb un puja i baixa que va castigant pels quilòmetres correguts. I arribem, ja estem al quilòmetre 31 a Can Massana on, per no perdre la tradició de les Pirates, la Pili ens ha preparat una gimcana, a més ens reunim amb els dos corredors de la volta curta.
Entre cerveses, patates i les proves els mals que ens assetjaven s’esbaixen, i tot i retardar-nos sortim rient per encarar l’últim tram. Sortim de Can Massana i agafem el camí de les batalles durant un tram, al primer trencall ens anem cap a l’esquerra direcció els Pallers, en allà agafem el trencall cap el refugi Vicenç Barbé amb ganes de fer la darrera pujada, un cop al refugi agafem el camí que ens porta a Coll del Porc, abans d’arribar-hi agafem el corriol del Torrent del Lloro cap avall per sortir a la Cova de l’Arcada, des d’allà resseguim el Corriol de la Cova fins sortir a la pista i cap avall que ja tenim el pàrquing a tocar, amb tota la gent que ens ha avituallat. Així doncs, la Pirata de la Pirata o La MpM-ENPPO acomplerta, noms esborrats del Pal i gran dia gaudint de la muntanya màgica, per un recorregut maco i exigent de la mà dels Koala’sTeam Skyrunning. Gràcies a tots els que vareu ser corrent i caminant, i moltissimes gràcies als que ens vareu avituallar (equip100KP i AEMdeKP). Bona pota la de tots, a ser feliços i gas!
Comentaris: Ivan Olvera

Les fotos

el video

Per “petició popular” pengem l’enllaç amb fotos de la Volta Cerdanya, aqui les teniu:

Les fotos

El passat diumenge 23 de febrer es va disputar a la població anoienca de La Llacuna la ja emblemàtica BUTIFARUNNER, que consta amb 6 edicions i que un cop més va acabar amb les inscripcions en un temps rècord.
Com a novetat destacable, en aquesta ocasió el circuit es va realitzar en sentit invers a l’habitual de les darreres 5 proves, deixant així, la terrible ascensió al Puig Castellà com a esforç inicial per als corredors participants.
Un excel•lent dia de sol i temperatura ideal van acollir als atletes en la seva fita de recórrer 22,7 kilòmetres per la serra d’Ancosa en el menor temps possible. I el millor de tots, en Gerard Gil de la UEC ANOIA amb un cronòmetre de 1 hora 56 minuts 33 segons es va alçar amb la victòria de la prova, seguit del Josep Martínez i l’Ignasi Rullo que varen completar el podi final.
L’apartat de Curses de l’entitat, que havia marcat aquest event com a sortida de la secció, va acudir amb una més que meritòria participació, no només amb corredors sinó també amb socis amb ganes d’animar i gaudir veient la cursa i l’esforç dels socis participants.
Mentre els atletes es dirigien cap a la línia de sortida, el grup de suport començava a pujar cap al Puig Castellà (943 m.) per veure el pas de la prova al km. 6,6 per més tard retornar a La Llacuna, fer les compres pertinents d’embotits artesans de la localitat i veure l’arribada dels membres de l’entitat que van quedar en les següents posicions:
– Ivan Olbera —– 20é
– Tomas López —– 53é
– Toni Argelich —– 57é
– Lluís Contreras —– 115é
– Xavier Quintana —– 130é
– Enrich Argelich —– 131é
– Santi Marlés —– 232é
La propera sortida de la secció serà el proper 1 de Maig a la vila de Castellolí on es celebrarà la TUGA TRAIL, que constarà amb una prova de cursa i un altre de caminada per a tots aquells socis que vulguin participar o simplement venir a gaudir del bon ambient.
Comentaris: Gabriel Ordóñez / Lluís Conteras

Burriac Atac 2013
7 de setembre 2013, Burriac Atac al sac!
Cursa nocturna molt recomanable, de 18km i 970 de desnivell acumulat, amb participació aemdekapista (Xavi Quintana i Toni Argelich), aquest any sota amenaça de pluja que finalment va descarregar a la tarda i va deixar un ambient fresc i sense aigua preparant una cursa nocturna amb els camins nets de pols i paradògicament sense fang, per que la terra és de soldó. Això si, calia estar molt atent a pedres i arrels, compte amb relliscades!…
Molt bona organització. Van il•luminar el castell de Burriac, que destacava imponent, el paisatge nocturn fantàstic amb una catifa de milers de llumenetes de les poblacions costaneres destacant entre la foscor de mar i cel, i entre la boscúria de tant en tant entreveies dalt o a baix una impressionant la filera de frontalsque dibuixaven els frontals dels corredors pels camins…
Cursa amb magnífiques vistes nocturnes, pas per molts corriols, això si, no t’estalviaves algunes retencions, si es va a fer temps cal sortir de molt endavant i no afluixar. Molt bona senyalització, molts voluntaris, i avituallaments proveïts, zones perilloses molt ben marcades.
L’any que bé no ens la podem perdre! 18km i 970 de desnivell acumulat.
Comentaris: TONI ARGELICH

Aquest diumenge Barcelona es despertava amb trons, però el cel va tenir pietat i va permetre una cursa de la Mercè pràcticament en sec per al que l’acabaven pels volts dels tres quarts d’hora, després la pluja fina i escalonada va fer acte de presència cosa que s’agraïa en mig de l’ambient xafogós de la ciutat.
Cursa molt participada per capelladins i membres de l’AEMDEKP.
Comentaris: TONI ARGELICH

Benvolguts capelladins socis de aemkp i simpatitzants, Seguint l’exemple d’un molt bon amic, capelladi de renom i amb reputació Maratoniana (entre d’altres Marató de Filadelfia Novembre 2012), m’animo a fer-vos cinc centims d’una experiencia singular viscuda aquest passat dia 29 de Juny a Allentown PA (USA).
Aquesta era una prova d’especial caracteristiques lluny de batre records pero amb un objectiu clar advocar per l’ inclusió de tots aquells nens i nenes que pateixen una discapacitat fent especial énfasi en el món del esport. Aquesta es una prova organitzada per una fundació sense ànim de lucre la Mikaela’s voice ( www.mikaylasvoice.org). quin objectiu es promoure l’ inclusió social dels nens i nenes amb discapacitats a tots nivells. En total hi varen haver 120 participants repartits en equips on el capità era la persona amb la discapacitat i els membres del equip asistien al capità en completar una tram de la cursa o la seva totalitat.
Vàrem tenir com a convidats de luxe uns germans de Tennesse en Connor (10 anys) i Cayden Long (7 anys). En Cayden te paràlisi cerebral que l’impossibilita cap tipus de movement pero amb l’ajut del seu germà ja han complert 14 curses d’aquest estil. Ells han estat nominats en el Kids Sports Ilustrated com a triatletes del any. Si bè hi ha un temps official per cada equip participant via Xip la marca es un objectiu secundari el principal es posar en relleu el esperit de solidaritat i la capacitat de superació del esperit humà malgrat l’etiologia de la discapacitat.
La prova consistia en nedar 100 metres, fer 5 Km en bicicleta i correr 800 metres. Alhora de repartir-nos la feina la meva muller es va quedar amb la bicicleta I el meu fill Joan de 11 anys amb la cursa a peu juntament amb la seva germana Anna (9 anys) el nostre objectiu poder capturar l’arrivada dels dos creuant la linea de meta. A mi em va quedava el nedar els 100 metres amb una corda lligada a la cintura arrosegant un matalas inflat amb la petita a sobre. Jo vaig fer el primer tram de la cursa i el fet d’estar en remull esperant la sortida evocava els anys pasats amb el CNC (Club Nataciò Capellades), els entrenaments d’hivern a la piscina coberta d’Igualada els diumenges al matí, les sessions a la Piscina Blava durant el estiu, les 24hr, la Travessa de Banyoles i la de la Bassa el 25 de desembre 1985. D’ença fins ara no havia nedat mai mès pero ara era qüestio d’arribar i la memòria d’uns muscles tant o mes atrofiats que envellits va respondre, ja teniem la primera part feta.
Sortim de la piscina bufats en direcció a la zona on hi havia la Melissa amb la bicicleta pasem per un tunel huma d’animadores uniformades al mes pur estil americà i m’adono que he nascut 40 anys abans d’hora ….. Quin going fa el jovent mès quant donen el millor que tenen: els seu temps i el seu talents per una causa noble. Pasem el testimoni a la Melissa que comença els 5 Km en bicicleta tot be amb el esbufecs pertinents i acaba els 5 Km amb la tendre memòria del seient al entrecuix quina sensacio romandra viva les properes 12hrs. Al arribar la Melissa tant el Joan com l’Anna ja estaven a punt i amb ganes de posar-se en moviment. El “high five” de la Melissa es l’ordre de sortida per a ells que enfilen els 800 metres restants de la prova acompanyats dels crits d’animació dels assistents.
Haig de confesar que els darrrers 25 metres de la prova s’em va fer un nus a la gola al veure que l’Anna assistida per el seu germa agafava el caminador i creuava la linea de meta. Per posar-ho en perspectiva l’Anna completava la prova 17 setmanes i 3 dies despres d’una complicada intervenciò quirúrquica dels 2 fèmurs i un període de rehabilitació intensiva en un centre especialitzat on fou ingresada durant 8 setmanes.
El nivell de progrès d’una civilitzacio s’ha de mesurar per el nivell d’atenciò e inclusió que la societat proporciona als menys afavorits. Aquest es el repte, ara ens toca a cadascún a aportar-hi el nostre granet de sorra i millorar la propia marca.
Som-hi !!! . Just do it !!!
Comentaris: XAVI FAURA