CURSES DE MUNTANYA

Dissabte passat es va celebrar la Vertical Quiri 2012, prova per primera vegada puntuable pel Campionat de Catalunya de curses verticals de la Feec. 349 corredors van prendre part en la cursa que pujava des del poble de Noves del Segre fins el cim que dóna nom a la cursa el Quiri. Moltes caresconegudes i un gran nivell, l’ex campió mundial Agustí Roc ha entrat primer, parant el crono en 36:50. Ambient d’etapa alpina del Tour a la part final del recorregut amb molta gent animant i donant una última empenta als corredors. Membres de l’Aemdekp van donar suport i d’altres van córrer en les diferents categories.
Pos. 12. cat. sènior masculí 0:42:58 Carles Torrents Rodríguez (Jimmy)
Pos. 57 cat. sènior masculí 0:50:59 Loren Hidalgo Mates
Pos 13 cat. Junior masculí 0:52:44 Gerard Batet Xaus
Pos. 21 cat. Veterans masculí 0:55:50 Jordi Batet Casal
Felicitats a tots. Propera cursa:
Vertical Cuita del Sol, us la recomano personalment, una clàssica, fortes emocions i un ambient immillorable. Nosaltres i serem!
Comentaris: Jordi Batet

Les fotos

El passat diumenge 13 de maig de 2012 vaig participar a la 13ª Caminada Popular de l’Anoia que organitza el grup de lleure La Clau, i que enguany ha tingut lloc a la vila de Piera. El recorregut d’aquesta edició era de 19,6 quilòmetres amb un desnivell de 742 metres. La sortida va tenir lloc al parc que hi ha al costat del camp de futbol de Piera. Vaig començar la caminada a les 7:30 en punt amb un cel una mica tapat i una temperatura bastant fresca. Per sortir de Piera, la ruta programada ens va fer passar per la font del Prat, les Flandes i creuar la carretera B-224 per sota. Al Falguerar vam trobar el primer avituallament. Després vam enllaçar una sèrie de camins i pistes fins arribar a la Serra de la Tardana, ja amb una mica més de 7 quilòmetres a les cames, on teníem una merescuda pausa per esmorzar. Fins aquest punt el cel es va mantenir tapat i amenaçant una pluja que finalment no va arribar. O sigui, va fer la temperatura justa per abordar els desnivells de pujada del camí. Ja amb la panxa plena, el sol va fer acte de presència i ja no ens va deixar fins l’arribada. La caminada va continuar pel camí de Ca n’Aguilera i fins la Plana, tot seguint camins i pistes adornats per un paisatge verd i frondós. Els últims quilòmetres van ser per dins Piera, passant pel davant del col·legi, per sota l’estació de tren i per un dels carrers principals de la vila fins tornar al parc d’Isaac Berroya. I per acabar del tot, una camiseta tècnica de record, aquest any d’un color vermellós. Un any més, i ja porto quatre edicions participant-hi, hem gaudit d’una bona caminada, ben organitzada, ideal per passar un matí de diumenge en contacte amb la natura i fent gana per dinar! A veure a on anirem l’any vinent??
Comentaris: Jordi Casals

Les fotos

Fa uns anys quan encara no corria per les meves venes aquest verí del ”running”, ja havia sentit a parlar d’aquesta dura cursa. Just la setmana de la cursa, s’ acomplia el primer any del meu debut en això de les curses, i com fet expressament, el mateix amic de Collbató que em va iniciar en aquest món, em va inscriure.
Tres setmanes abans em va dir: començat a entrenar que farem l’Alba!
Una barreja d’il·lusió i al mateix temps de temor, o respecte… em va envair, però vaja, ni que fos caminant la faria.
El dia de la cursa començava boirós, i vaig sortir seguint al peu de la lletra els consells de ser conservador a la pujada fins a Sant Jeroni i vigilar molt a la baixada sobretot a la part final, la de bateries. La boira va anar escampant, a mida que pujàvem es van alternar núvols i sol, fins una refrescant gotelladeta ens va agafar pel camí dels francesos. Millor això que un sol aclaparador. El temps va acompanyar! A mitja cursa jo encara estava pujant pel tram de dos sentits fins a St. Jeroni, que veig un altre corredor amb la samarreta de l’AEMdeKP! anant fort avall! portava força avantatge! Així dons no era jo l’únic de l’AEMdeKP a la XXV cursa de l’Alba , qui era però?, dorsal 342…, crec?
Baixant de Sant Jeroni, em vaig trobar bé i vaig apretar una mica. A 1 km per l’arribada, i per sorpresa meva, vaig atrapar aquest misteriós corredor de l’AEMdeKP , al passar pel seu costat el vaig saludar i animar, em va dir que s’havia lesionat… Però va ser ell finalment, qui es va posar a costat meu, va accelerar i em va esperonar a anar a “tope” fins al final, no sé d’on va treure forces tenint el turmell com el tenia! I noi… si que vam esprintar! Tant que jo no podia més, fins va afluixar per esperar-me i poder entrar junts a meta quan el cronòmetre marcava un temps de 2h 52’! El que fan unes samarretes! Fan equip!!!
La cursa és dura, però el que més recordaré serà aquest intens km final d’asfalt pels carrers de Collbató, després d’una forta pujada i una exigent baixada, a la recta final les cames se’m revelaven, se m’enrampaven els bessons i el pulsòmetre, que havia tingut calladet durant tota la cursa, va començar a pitar com un boig!
Després, al punt d’assistència mèdica mentre el curaven, varem presentar-nos. Pau, espero que el teu turmell no et turmenti gaire i aviat pugis tornar a donar-li canya! També vaig conèixer el Tomàs, l’amic d’en Pau, a veure si aviat et fas de l’AEMdeKP! Aprofito També, per agrair tots els consells i ànims que des de l’AEMdeKP m’heu donat i que m’han ajudat (gràcies Lluís, David, Eduard, Manel…) Per cert, sabíeu que: El nom de la cursa de l’Alba, no és per que es faci dematí, sinó per que collbatoní que va fundar la prova ara fa 25 edicions va dedicar la prova a la seva filla, l’Alba. Salut i kms!
Comentaris: Toni Argelich

Les fotos

L’equip 100KP a la Trailwalker 2012.
El passat 5 de maig un grup de capelladins, 100KP (Enric Argelich, Ramon Riba, Ivan Olvera, Manel Martínez, Toni Solsona, Josep Martínez i Jordi Flix), varem participar a la cursa solidària que Intermón Oxfam organitza per recaptar fons. Des d’Oxfam expliquen que l’Intermón Oxfam Trailwalker és el desafiament per equips més gran del món per lluitar contra la pobresa. El desafiament és doble: recórrer 100 km en 32 hores en equips de 4 persones i aconseguir almenys 1.500€ per equip en donatius.
270 equips dels 287 que van començar l’Intermón Oxfam Trailwalker van completar els 100 km fins a Sant Feliu de Guíxols. Milers de persones han aportat més de 646.000€ per millorar les condicions de vida de milers de persones que encara viuen en la pobresa.
L’equip 100KP varem aconseguir recaptar de 2.075,42€ i varem completar la cursa en 14:21’04” quedant en una sorprenent sisena posició. Des del grup de corredors volem agrair el suport rebut per totes. Començant pels dos ciclistes que vareu fer tota la cursa al nostre costat animant-nos i recolzant-nos pas a pas, essent l’avituallament mòbil més collonut i catxondo.
Passant pels que ens varen seguir des del kilòmetre 0 fins l’arribada en cadascun dels avituallaments, formant un equip de suport impressionant que: ens va donar forces i ànims per no defallir, ens van esperonar, ens van abraçar, ens van preparar menjars… i sempre, sempre, amb un somriure i un amor immens malgrat el cansament que acumulaven. Sí! No només es cansen els que corren. També a totes aquelles que des de casa ens seguíeu a través de les xarxes socials, dels missatges, de les trucades… i que fins que no varem arribar no vareu parar d’enviar-nos la vostra energia per ajudar-nos a finalitzar. No volem oblidar-nos de totes aquelles que gràcies al vostra granet desinteressat vareu aportar-nos un donatiu, que des d’Intermón Oxfam us agraeixen, però que des de l’equip 100KP us agraïm mil cops més, perquè sense aquest no haguéssim pogut córrer 100km i haver viscut una experiència inoblidable.
I com no agrair al espònsors que ens han ajudat i molt, a Retalls de Cuina (que gran el sopar post 100km que ens vareu preparar!!!), al Jaç Roig, a Lelich, a DeckMetal, i com no, a AEMdeKP per tot el suport i ajut, pels entrenaments conjunts i per viure i compartir amb nosaltres el sentiment de llibertat que ens aporta el córrer. Totes heu fet fet possible que quan arribàvem a Sant Feliu de Guíxols, després d’haver sortit d’Olot feia 14h i amb 100km a les cames recorrent tota la via verda que les uneix passant per Girona, ens emocionéssim com a nens, com a persones que veien com els seus familiars i amics corrien i pedalaven al seu costat o ens esperaven, animant-nos com si fossin herois, quan els veritables herois heu estat els que heu cregut en nosaltres, un cop més gràcies per tot el que ens heu donat!
Comentaris: Ivan Olvera

Les fotos