CURSES DE MUNTANYA

Diumenge una edició més de la Botifarunner, la 7ena!
I com acostuma a ser habitual cada any, AEMDEKP hi va estar molt ben representada!
El dia abans la neu, la calamarsa, i el fred varen visitar la Llacuna, però el dia de la cursa es va llevar sense cap núvol, això sí, amb fred i vent.
El traçat de la cursa era gairebé el mateix que el del 2014, però amb molts camins i corriols pintats de blanc per la neu, de plata per la calamarsa gelada i de xocolata pel fangueig. Aquestes peculiaritats sumades a les zones pedregoses i de baixada, ens feien gaudir o… patir d’aquell punt d’adrenalina i xispa que fan expremer els sentits i obliguen a acurar el control i la tècnica.
No van ser pocs els que van caure… Sortosament Res greu pels de casa!
Els resultats locals van ser:
1r. Toni Sanz, 2h 10′ 55″, ambició, constància, gran cursa!
2n. David Garcia, 2h 11′ 31″, boníssim moment de forma, llàstima de la torta de peu al final!
3er. Lluís Contreras, 2h 16′ 10″, la força i l’experiència sempre a dalt!
4art. Marius Torres, 2h 17′ 51″, emergent. El rei a les baixades!
5è, 6è, 7è Ton Colom, Tomàs López, Toni Argelich 2h 19′ 28″ tres mateixos temps, companyonia i club entrant plegats!
8è. Àngel Jiménez 2h 26′ 37″ joventud explosiva!
9è. Ricard Jiménez 2h 37′ 12″ solidesa i veterania!
10è. Ramon Sánchez 2h 39′ 04“ fermesa i constància!
11è. Esteban López 2h 44′ molt bon debut a la mitja distància de muntanya!
12ena. Fanny (Francesca Cabré) Temps aprox. 2h 47′, llàstima de perdre el xip, era temps de podi a la teva categoria! Bona cursa, mala sort!
13è. Toni Claramunt, 3h 04′ 26″ de marxa… acompanyant un amic debutant!
Tots acabant i fent gran el club una vegada més!
Comentaris: Toni Argelich

Les fotos

En Marcel Riba (que porta els gens de córrer per la muntanya) es un tot un expert de les curses de orientació i ens havia parlat d’aquestes, només va faltar que li comentessin que es feia una Rogaining a La LLacuna perquè ens animes a tots a fer-la. Com no podia ser de una altre forma, tots varem dir que endavant.
La cosa no sembla complicada: brúixola vambes, guants per el fred, menjar i aigua, i un plànol amb les fites que ens facilita la organització. La modalitat de la Llacuna era ROGAINING, es a dir cada equip es fa el recorregut que vol i guanyar l’equip que aconsegueix més punts en 6 hores de cursa.
La primera pregunta, com es fan els punts? Doncs cada fita té un valor de 1 a 9 en funció de la dificultat per torbar-la o la distància d’aquesta respecte la sortida. La organització et lloga un SPORTIDENT on marques a cada fita i vas carregant els punts, al final de la competició els descarregues i saps els punts que has fet. Bé, una vegada hem entès com funciona la competència, mans a la obra de KP cap a La Llacuna (previ un cafetó a la Plaça Catalunya a recollir els dorsals i els Sportidents que ja comença. Com sempre anem justos de temps (tots ja ens coneixem i això sabem que no ens ho podem estalviar…) però vaja arribem. A les 10.30 ens fan caminar de la Llacuna cap a Rofes, i a mig camí, arribem a l’inici de la cursa, ens donen el plànol i ràpid, tenim només 10 minuts per prepara la nostra estratègia de cursa, cap a on correrem i quines fites farem.
Un cop decidit el nostre recorregut, almenys la primera part d’aquest i després ja anirem veient, comencen. La primera fita es fàcil i com es la primera ho celebrem amb el crit de moda. Contents per la nostre primera conquesta, anem decidits cap a la segona, tampoc costa de trobar, anem gairebé de sobrats, i una altre Siiiiiiiii.
En la tercera la cosa es una mica més complicada, i la quarta es complica en serio. Tots escampats per la zona i la fita no la trobem, el Manel torna ben esgarrinxat, però al final ja es nostre. Anem cap a la cinquena fita, en el trajecte ens trobem dues noies que anàvem ven organitzades (no es la primera vegada que fan curses d’orientació) i entre tots la trobem, no ha sigut tan difícil, sembla que hem après la mecànica. De sobrats una altre cop Siiiiiiiiiiii. Cap al sisena i les noies van davant, però molts decidides! Allà ens donem compte que “ellas” saben fer dos coses a l’hora córrer i seguir el plànol. Total nosaltres ens tornem equivocar i arribem a la fita molt més tard que elles (el consol es que son les campiones d’Espanya com ens informen al final). No se si es piqué amb les noies o que, però després de passar per Santa Càndia i trobar una nova fita, fem una gran segona part de cursa, ens ho passem de conya correm a ritme amunt i avall, i van caient els punts un darrera al altre treballem com un gran equip (inclòs els senglars ens venen a rebre). El final es apoteòsic fem la ultima fita i acabem a la meta amb 5 hores 59 min 40 segons nomes han sobrat 20 segons……uffffffff quins nervis. Cursa acabada ens ho hem passat de conya.
Ja de tornada anem cap a la piscina de la Llacuna a descarrega el Sportident i a menjar un fantàstic i boníssim CAP i POTA ). I desprès cap a casa contents.
Hem fet 40 Km. 97 punts i el Barça ni ha fotut 6 al Elx. GRAN DISSABTE.
Conclusió: Això de les curses d’orientació per la muntanya té un potencial important, el Marcel ens hi ha ficat com el seu pare abans ens va ficar a les ultres. A més ja ens emplacem a la propera arribar mínim als 100 punts, coi que som l’equip100KP!
Us animem a fer curses d’orientació us ho passareu de conya.
Comentaris: Enric Argelich

Les fotos

El passat diumenge 28 de desembre, com si d’una inocentada es tractés uns quants corredors i caminadors varem anar cap a la muntanya màgica per fer una marató, en concret la MpM (Marató Pirata de Montserrat), una volta al massís creada de la la mà dels Koala’sTeam.
El perquè de tot plegat s’origina en la darrera edició de la MpM -la sisena ja-, aquell 29 de novembre varem anar a correr-la però la pluja va fer que retallessim pel Pla dels Ocells. Aquell mateix dia la secció capelladina ja varem marcar la data en què esborraríem el nostre nom del pal i la faríem sencera. L’excusa per tornar-hi ja la teníem i al còrrer la veu amb la resta de companys, es va anar embolicant la troca fins a organitzar la Marató Pirata de Montserrat Esborradora de Noms del Pal del Pla dels Ocells (MpM-ENPPO), una sortida amb 14 corredors que faríem els 42km i 2600+, 2 corredors més que farien la Retallada (uns 25km i 1200+) i 6 caminadors que també farien la curta. I a més 10 companys que en van avituallar a St Cecília, a Can Massana i a l’arribada al Bruc.
A les 6h vam sortir el corredors des del Bruc, enfilant-nos cap al castell del Bruc, d’allà a Can Jorba i cap al camí dels francesos, amunt fins a St Jeroni. Primera aturada i primera cervesa. Seguim corrent gaudint del camí vell de St Jeroni fins el Pla dels Ocells, on esborrem el noms del pal, i el punt on els caminadors i el corredors que fan la curta retallaran més tard, van sortir els primers a les 6:30 i els segons a les 7h. Nosaltres agafem el camí que ens porta cap a St Joan, el dia despunta i durant una estona cauen quatre volves que ens sorprenen i alegren la marxa. Just quan el tenim a tocar el funicular de St Joan, agafem el camí nou de St Jeroni i tornem cap a ell passant per sota de l’agulla de St Magdalena, el mirador posterior i llavors agafem un camí a la dreta que ens baixa fins a la zona del Clot de la Mònica, baixada llarga i trepidant on alguns ens deixem anar més del compte i poc ens falta per tenir una bona rebrincada. A baix agafem la pista que ens porta a Collbató, passem el poble i arribem al pàrquing de les coves del Salnitre, on fem una segona aturada per menjar.
Un cop autoavituallats, enfilem el camí de les Coves del Salnitre direcció el Monestir, a mig camí però agafem un trencall a ma esquerra que ens puja fins a St Miquel, d’allà baixem per la pista fins al Monestir, on només arribar, agafem les escales amunt seguint el GR 172, i ja no el deixarem fins a Can Massana. La cara nord ens mostra la seva frescor, i passem més fred entre les 10 i les 11:30h que a la matinada. A mig camí parem a St Cecília on trobem el primer avituallament amb coca, pastissos, fruits secs, torrons, una mica d’aigua i cerveses per tots, en allà ja hem atrapat als camindors. Fem uns riures i a seguim cap a Can Massana, amb un puja i baixa que va castigant pels quilòmetres correguts. I arribem, ja estem al quilòmetre 31 a Can Massana on, per no perdre la tradició de les Pirates, la Pili ens ha preparat una gimcana, a més ens reunim amb els dos corredors de la volta curta.
Entre cerveses, patates i les proves els mals que ens assetjaven s’esbaixen, i tot i retardar-nos sortim rient per encarar l’últim tram. Sortim de Can Massana i agafem el camí de les batalles durant un tram, al primer trencall ens anem cap a l’esquerra direcció els Pallers, en allà agafem el trencall cap el refugi Vicenç Barbé amb ganes de fer la darrera pujada, un cop al refugi agafem el camí que ens porta a Coll del Porc, abans d’arribar-hi agafem el corriol del Torrent del Lloro cap avall per sortir a la Cova de l’Arcada, des d’allà resseguim el Corriol de la Cova fins sortir a la pista i cap avall que ja tenim el pàrquing a tocar, amb tota la gent que ens ha avituallat. Així doncs, la Pirata de la Pirata o La MpM-ENPPO acomplerta, noms esborrats del Pal i gran dia gaudint de la muntanya màgica, per un recorregut maco i exigent de la mà dels Koala’sTeam Skyrunning. Gràcies a tots els que vareu ser corrent i caminant, i moltissimes gràcies als que ens vareu avituallar (equip100KP i AEMdeKP). Bona pota la de tots, a ser feliços i gas!
Comentaris: Ivan Olvera

Les fotos

el video

Per “petició popular” pengem l’enllaç amb fotos de la Volta Cerdanya, aqui les teniu:

Les fotos

El passat diumenge 23 de febrer es va disputar a la població anoienca de La Llacuna la ja emblemàtica BUTIFARUNNER, que consta amb 6 edicions i que un cop més va acabar amb les inscripcions en un temps rècord.
Com a novetat destacable, en aquesta ocasió el circuit es va realitzar en sentit invers a l’habitual de les darreres 5 proves, deixant així, la terrible ascensió al Puig Castellà com a esforç inicial per als corredors participants.
Un excel•lent dia de sol i temperatura ideal van acollir als atletes en la seva fita de recórrer 22,7 kilòmetres per la serra d’Ancosa en el menor temps possible. I el millor de tots, en Gerard Gil de la UEC ANOIA amb un cronòmetre de 1 hora 56 minuts 33 segons es va alçar amb la victòria de la prova, seguit del Josep Martínez i l’Ignasi Rullo que varen completar el podi final.
L’apartat de Curses de l’entitat, que havia marcat aquest event com a sortida de la secció, va acudir amb una més que meritòria participació, no només amb corredors sinó també amb socis amb ganes d’animar i gaudir veient la cursa i l’esforç dels socis participants.
Mentre els atletes es dirigien cap a la línia de sortida, el grup de suport començava a pujar cap al Puig Castellà (943 m.) per veure el pas de la prova al km. 6,6 per més tard retornar a La Llacuna, fer les compres pertinents d’embotits artesans de la localitat i veure l’arribada dels membres de l’entitat que van quedar en les següents posicions:
– Ivan Olbera —– 20é
– Tomas López —– 53é
– Toni Argelich —– 57é
– Lluís Contreras —– 115é
– Xavier Quintana —– 130é
– Enrich Argelich —– 131é
– Santi Marlés —– 232é
La propera sortida de la secció serà el proper 1 de Maig a la vila de Castellolí on es celebrarà la TUGA TRAIL, que constarà amb una prova de cursa i un altre de caminada per a tots aquells socis que vulguin participar o simplement venir a gaudir del bon ambient.
Comentaris: Gabriel Ordóñez / Lluís Conteras