En Marcel Riba (que porta els gens de córrer per la muntanya) es un tot un expert de les curses de orientació i ens havia parlat d’aquestes, només va faltar que li comentessin que es feia una Rogaining a La LLacuna perquè ens animes a tots a fer-la. Com no podia ser de una altre forma, tots varem dir que endavant.
La cosa no sembla complicada: brúixola vambes, guants per el fred, menjar i aigua, i un plànol amb les fites que ens facilita la organització. La modalitat de la Llacuna era ROGAINING, es a dir cada equip es fa el recorregut que vol i guanyar l’equip que aconsegueix més punts en 6 hores de cursa.
La primera pregunta, com es fan els punts? Doncs cada fita té un valor de 1 a 9 en funció de la dificultat per torbar-la o la distància d’aquesta respecte la sortida. La organització et lloga un SPORTIDENT on marques a cada fita i vas carregant els punts, al final de la competició els descarregues i saps els punts que has fet. Bé, una vegada hem entès com funciona la competència, mans a la obra de KP cap a La Llacuna (previ un cafetó a la Plaça Catalunya a recollir els dorsals i els Sportidents que ja comença. Com sempre anem justos de temps (tots ja ens coneixem i això sabem que no ens ho podem estalviar…) però vaja arribem. A les 10.30 ens fan caminar de la Llacuna cap a Rofes, i a mig camí, arribem a l’inici de la cursa, ens donen el plànol i ràpid, tenim només 10 minuts per prepara la nostra estratègia de cursa, cap a on correrem i quines fites farem.
Un cop decidit el nostre recorregut, almenys la primera part d’aquest i després ja anirem veient, comencen. La primera fita es fàcil i com es la primera ho celebrem amb el crit de moda. Contents per la nostre primera conquesta, anem decidits cap a la segona, tampoc costa de trobar, anem gairebé de sobrats, i una altre Siiiiiiiii.
En la tercera la cosa es una mica més complicada, i la quarta es complica en serio. Tots escampats per la zona i la fita no la trobem, el Manel torna ben esgarrinxat, però al final ja es nostre. Anem cap a la cinquena fita, en el trajecte ens trobem dues noies que anàvem ven organitzades (no es la primera vegada que fan curses d’orientació) i entre tots la trobem, no ha sigut tan difícil, sembla que hem après la mecànica. De sobrats una altre cop Siiiiiiiiiiii. Cap al sisena i les noies van davant, però molts decidides! Allà ens donem compte que “ellas” saben fer dos coses a l’hora córrer i seguir el plànol. Total nosaltres ens tornem equivocar i arribem a la fita molt més tard que elles (el consol es que son les campiones d’Espanya com ens informen al final). No se si es piqué amb les noies o que, però després de passar per Santa Càndia i trobar una nova fita, fem una gran segona part de cursa, ens ho passem de conya correm a ritme amunt i avall, i van caient els punts un darrera al altre treballem com un gran equip (inclòs els senglars ens venen a rebre). El final es apoteòsic fem la ultima fita i acabem a la meta amb 5 hores 59 min 40 segons nomes han sobrat 20 segons……uffffffff quins nervis. Cursa acabada ens ho hem passat de conya.
Ja de tornada anem cap a la piscina de la Llacuna a descarrega el Sportident i a menjar un fantàstic i boníssim CAP i POTA ). I desprès cap a casa contents.
Hem fet 40 Km. 97 punts i el Barça ni ha fotut 6 al Elx. GRAN DISSABTE.
Conclusió: Això de les curses d’orientació per la muntanya té un potencial important, el Marcel ens hi ha ficat com el seu pare abans ens va ficar a les ultres. A més ja ens emplacem a la propera arribar mínim als 100 punts, coi que som l’equip100KP!
Us animem a fer curses d’orientació us ho passareu de conya.
Comentaris: Enric Argelich

Les fotos